L'experiència de Josep Minguell com a pintor de frescos, en un llibre a cavall entre Florència i Catalunya

La cúpula de la catedral de Santa Maria del Fiore de Florència o el sostre de la Capella Sixtina del Vaticà son alguns dels exemples més significatius de la pintura al fresc, una tècnica mil·lenària que històricament ha estat utilitzada en les grans decoracions arquitectòniques. En ple segle XXI, Josep Minguell és un dels pocs pintors d’arreu del món que la practica i s’ha convertit en un dels seus màxims exponents internacionals. L’artista explica la seva experiència com a pintor de frescos en el llibre Crònica d’un pintor de frescos. Tàrrega-Florència (Publicacions de la Universitat de Lleida, 2019).

A Crònica d’un pintor de frescos Tàrrega-Florència, Minguell narra les seves vivències com a pintor dalt de les bastides de l’església parroquial de Santa Maria de l’Alba de Tàrrega al mateix temps que revela la història de les discutides pintures de la famosa cúpula florentina. A través d’aquests dos relats paral·lels, l’autor condueixen el lector al desconegut món dels pintors de frescos. El llibre s’articula en 14 capítols titulats amb un verb en infinitiu que fa referència als diversos passos per a l’execució d’una pintura al fresc: descobrir, aprendre, edificar, pensar, desitjar, muntar, preparar, pintar, morir, actuar, ascendir, descendir, culminar i criticar. 

La Covid-19 va interrompre els actes de presentació del llibre, que s’han reprès amb l’obertura d’una exposició a Tàrrega. La mostra, organitzada per l’Ajuntament del municipi, està dedicada a Minguell i al seu nou llibre i es troba a la Sala Marsà, ubicada a pocs metres de l’església targarina. Les pintures murals de Santa Maria de l’Alba son l’obra més important de Minguell pel que fa a volum: 800 m2 de frescos que omplen les parets i els sostres del temple. Un cop finalitzat, el conjunt de pintures de Josep Minguell a l’església targarina ocuparà de més de mil metres quadrats.

A l’exposició, que romandrà oberta fins al 16 de maig, s’hi poden veure les 28 il·lustracions originals de Crònica d’un pintor de frescos. Tàrrega-Florència, l’entramat darrere les pintures de la cúpula de Santa Maria del Fiore i un conjunt de strappos de l’artista (pintures murals que han estat arrencades d’una paret).

La pintura al fresc i l’‘strappo’

Minguell és fill i net de pintors al fresc i un dels pocs artistes contemporanis que practica aquest procediment pictòric, sent la seva especialitat. La pintura al fresc es fonamenta en l’ús de la calç. “La pedra calcària es transforma, a través del foc i de l’aigua, en hidròxid de calci. Aquest calci s’aplica en els murs i, mentre és fresc, l’artista pinta amb pigments que quedaran fixats al mur gràcies a l’última reacció química: l’hidròxid de calci retorna a la forma mineral de la pedra calcària en estar en contacte amb l’aire”, explica Minguell. El resultat és una pintura de colors pigment minerals, mat i de gran intensitat cromàtica.
En algunes obres, l’artista també utilitza com a pretext artístic la tècnica de l’strappo, pròpia dels restauradors d’obres d’art. L’strappo serveix per a arrencar pintures de murs o parets. A Catalunya és especialment conegut pels arrencaments de pintures en les esglésies romàniques del Pirineu, que avui en dia es troben al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), com és el cas del pantocràtor de Sant Climent de Taüll. 

“Mitjançant coles orgàniques es desprèn la pel·lícula pictòrica i es traspassa a una tela. Els frescos queden fixats en un suport mòbil lleuger, que en permet el trasllat”, explica Minguell. L’artista argumenta que “després de l’strappo, els frescos es converteixen en peces fragmentades autònomes que assoleixen una aparença arqueològica que ens remet a altres temps i altres espais”.