Montse Sanjuan i el poder terapèutic de la lectura

Tens idees o projectes per començar amb joves del territori?

La sergent Anna Grimm va per la 6a edició, i sobretot, perquè s'està llegint als instituts. Això és una cosa que a mi m'omple molt. Com a professora de literatura sempre he volgut que els alumnes s'enganxessin a la lectura. Penso que la lectura és un privilegi, sempre ho dic. És una cosa que no hauríem de perdre. Faig moltes visites a instituts per parlar de la lectura i de la literatura, no només dels meus llibres, sinó de la importància de la lectura. Encara que als joves els agradi el cinema, els jocs, o sortir... La literatura no és una cosa que diguis 'Doncs si surto, no llegeixo', es poden fer les dues coses.

Aquest març has publicat ‘Anna Grimm, xarxes criminals’. De què tracta? Segueix la línia dels llibres anteriors d’Anna? 

Sí, de fet, quan vaig acabar 'Anna Grimm, memòria mortal', tenia ganes de canviar i vaig escriure 'Dues Dones', que és una novel·la que no té res a veure amb la sèrie d'Anna Grimm, 'Dues Dones' tracta de la postguerra, és una novel·la que explica l'amistat entre dues dones: la Genoveva i la Natàlia. Però jo enyoro els personatges, i enyorava una mica l'Anna Grimm. Aleshores, vaig començar aquest últim llibre 'Anna Grimm, xarxes criminals', que és una història policíaca -a mi m'agraden molt les novel·les policíaques-, apareix un cadàver a La Mitjana, i bé, la sergent Grimm, com sempre, s'hi posa i veurem si aconsegueix descobrir o resoldre l'enigma.

Quina acollida ha tingut la publicació de ‘Dues Dones’?

Va sortir l'any 2020, a la pandèmia. Però aquell any, tot i ser un Sant Jordi molt estrany, va ser el llibre més venut d'un autor lleidatà, i l'any passat va estar també entre els 5 millors. És a dir, entre els 5 llibres més venuts per Sant Jordi. L'any passat, a més a més, va rebre el segon premi de la 'Llibreria Caselles', que és un premi que donen els lectors. Ha tingut una rebuda excel·lent. La veritat és que estic molt contenta, ara ja va per la 2a edició, que va sortir a l'octubre.

Com creus que es rebrà ‘Anna Grimm, xarxes criminals’?

Sempre és una incògnita. La veritat és que la Grimm ja té un recorregut... Per tant, hi ha molts lectors que els agraden les sèries. A mi mateixa, m'agraden. És a dir, jo per exemple, que era molt fan del Kurt Wallander, el policia de l'autor Henning Mankell, ja em llegia el llibre esperant el següent. Aquí penso que passa una mica el mateix. Ara, si agradarà igual, o si agradarà més o menys? Això no es pot saber... Però penso que no pot decebre als lectors aquesta novel·la, perquè segueix els paràmetres de les anteriors. Això sí, la gent que l'ha llegit em diu que és una mica diferent. Perquè, per una altra banda, sempre ha de ser diferent. En una sèrie corres el perill que el lector comenci a llegir i digui 'Ostres, això ja ho he llegit'. Per tant, sempre has d'anar incorporant elements diferents i nous.

Quines obres consideres ‘imprescindibles’? 

Sempre dic que cada lector és diferent. Jo et puc recomanar, per exemple, 'Anna Karenina', que a mi m'agrada molt, i a tu et pot agradar la ciència-ficció o et pot agradar la literatura fantàstica, i potser, a tu el que t'agradaria és 'El Hobbit'. Aleshores, penso que recomanar llibres depèn una mica del lector. A mi, per exemple, els llibres del Henning Mankell m'agraden molt. M'agrada molt tot el que és la novel·la del s. XIX, tant la russa, com l'anglesa, la francesa... M'agrada moltíssim. Una novel·la que m'encanta, és 'Rebeca' de Daphne du Maurier, que és una autora que també va fer el conte de 'Los pájaros', que després Hitchcock la va fer en pel·lícula. A mi, la Daphne du Maurier, m'agrada moltíssim.

Hi ha una certa tendència històrica a representar homes com els grans inspectors o investigadors de les històries. Penses que el personatge d’Anna Grimm estableix un precedent en el protagonisme de dones en les novel·les negres? 

Si no estableix un precedent, vull que estableixi alguna cosa. La dona sempre ha sigut maltractada en la novel·la negra. A la novel·la clàssica era una dona dolenta, manipuladora, que ensenyant la cuixa ho aconseguia tot... Tot això a poc a poc, ha anat canviant, i tenim la Miss Marple's de l'Agatha Christie, la Patricia Highsmith, que també s'incorpora al món de les escriptores i, a més, per la porta gran. Jo quan vaig començar a escriure la novel·la, volia una dona amb càrrecs de responsabilitat. Això no eximeix que jo tingui dones assassines, perquè penso que les dones podem fer de tot. I, per tant, hi ha la sergent Anna Grimm que té un càrrec, però també apareixen dones que són dolentes.

Sabem d’una proposta que et van fer per portar a l’Anna Grim a les pantalles. Què ens pots avançar d'això?

Doncs això està ajornat totalment. Moltes vegades es compren drets als escriptors, però si no hi ha finançament, és complicat. És una cosa que de moment està aparcada, i ja veurem més endavant. Depèn, també, dels diners que hi ha per la producció catalana. De fet, quan hi ha festivals -com els premis Gaudí- sempre es reclamen més diners per la producció. A mi m'agradaria, però ara per ara, queda aparcat i a veure què passa.

Ens pots donar alguna pinzellada de com serà l’edició d’enguany del ‘Segre de Negre’? 

Doncs el 'Segre de Negre' serà el primer cap de setmana de juny, com sempre. No puc avançar gaire perquè no em deixen. Però crec que serà una edició interessant, on no tindrem les restriccions de l'any passat. Fa dos anys no el vam poder fer i l'any passat vam tenir restriccions. Afortunadament, el vam poder fer al convent de Santa Clara, que era a l'aire lliure i va poder entrar tot el públic que va voler. Aquest any esperem que sigui una edició dins de la normalitat i que puguem gaudir-ho totalment.

Sembla que les generacions que pugen no mantenen una relació tan estreta amb la lectura, com mantenien generacions anteriors. L’ús de plataformes streaming com ‘Netflix’, ‘HBO’... O fins i tot les xarxes socials, ocupen molt temps als joves. Tu, com a periodísta i escriptora, creus que cal una revaloració de la literatura i la seva importància?

Doncs mira, com vaig a instituts, el que et puc dir és que la tasca que fan els professors és excel·lent. Un s'hauria de treure el barret de com el professorat de llengua i literatura, i en general de totes les humanitats, intenta promocionar la lectura. El que passa és que el context no ajuda. Han sortit totes les plataformes i és molt fàcil, a la nit, veure una pel·lícula en lloc d'agafar un llibre. Però penso que amb la pandèmia molta gent ens vam cansar de veure tant audiovisual i vam recórrer al llibre, perquè el llibre ens donava una pau, una tranquil·litat, un relaxament, un endinsar-se en un altre món... que al millor les sèries no et donaven. Penso, que des de la pandèmia es llegeix més. És clar que el jovent llegeix poc, no hi ha una majoria d'alumnes que llegeixen, sempre han sigut uns quants. Aquests pocs són els que després d'adults continuaran llegint, i penso que són els que conformen la base dels lectors. Estaria bé que llegíssim més com a societat, i de fet, tenim una festa meravellosa, que és la festa de Sant Jordi, que significa que ens agrada la lectura, que ens agraden els llibres. S'hauria de llegir més, però em trec el barret davant la tasca que es fa als instituts i a les escoles, la gent no n'és conscient.

Tu ets una dona escriptora i els teus llibres estan protagonitzats per dones. Les teves obres les llegeixen dones majoritàriament? 

Bé, és que qui llegeixen bàsicament són dones. Si veus els clubs de lectura, pot haver-hi 20 dones i un home. De fet, quan jo portava el club de lectura de novel·la negra de la biblioteca, que el vaig portar 4 o 5 anys, hi havia 2 o 3 homes i 24 dones. Llegeixen molt més les dones que els homes, però jo també tinc homes que al 'facebook' em diuen que els han agradat els meus llibres. A vegades he preguntat als homes perquè no hi ha tants als clubs de lectura, i ho han dit ells mateixos, que no els agrada comentar tampoc tant la història. Un home llegeix la novel·la, se la guarda per ell i ja està. En canvi, una dona, almenys pel que he vist al club de lectura, els agrada més comentar, els agrada més escoltar opinions, i pot ser als homes no els agrada tant. Però és clar, jo això no ho sé, és una sensació.

El confinament causat per la Covid-19 ha afectat les persones de manera molt diferent. A tu de quina manera t’ha afectat?

Jo estava jubilada, em vaig jubilar el febrer de 2020. Al març tenia projectes perquè volia viatjar, i em vaig quedar a casa, evidentment. Em vaig quedar a casa veient com les llibreries estaven tancades el dia de Sant Jordi i el meu llibre es quedava a la llibreria. Em va ajudar? Jo crec que no ens va ajudar a ningú, va ser una mala època. Jo que vaig fer? Escriure poc, escriure molt poc, i llegir. Perquè llegir em confortava. Sempre dic que la lectura té poder terapèutic, és el poder balsàmic de la literatura. Vaig llegir i entretenir-me: veure sèries, cuinar, netejar... no hi havia molta més cosa a fer. Això sí, desitjant que la salut ens respectés als amics, família i coneguts després del que estàvem veient per la tele.

Les conseqüències de la guerra a Ucraïna està sent evident en molts àmbits, un d’ells és la situació i vulnerabilitat de les dones refugiades ucraïneses. Què en penses d’aquesta situació?

Jo crec que la situació és horrible, no hi hauria d'haver cap guerra. No només hi ha la guerra d'Ucraïna i Rússia, també hi ha altres guerres al continent africà... Que, pel que sigui, no surten tant a la palestra. Aquesta ens afecta per la proximitat. Què penso? Que les dones sempre són les pitjors perdedores. Els homes perden la vida, les dones perden la vida i a més les violen. És un desastre, jo voldria que parlessin i que no s'hagués d'arribar a la guerra

Vam passar una agradable estona amb la Montse i la seva última novel·la, 'Anna Grimm, xarxes criminals'. No imaginàvem que aquell llibre, tota l'estona present, tornaria amb nosaltres cap a l'oficina, a més, amb una dedicatòria. Un regal a portes de Sant Jordi que agraïm de tot cor.