Prop de 190 persones visiten quatre edificis emblemàtics en el marc de l'Arquitectour 2022

REDACCIÓ
Publicat: 
23-10-2022
Actualitzat: 23-10-2022 1:00
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • Prop de 190 persones visiten quatre edificis emblemàtics en el marc de l'Arquitectour 2022
    Peu de foto: 
    Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC)
  • Prop de 190 persones visiten quatre edificis emblemàtics en el marc de l'Arquitectour 2022
    Peu de foto: 
    Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC)

Unes 190 persones han participat aquest dissabte, 22 d’octubre, en la vuitena edició de l’Arquitectour Lleida -la més multitudinària des que va començar a celebrar-se aquesta iniciativa el 2015- organitzada per la Demarcació de Lleida del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) amb la col·laboració de laUniversitat de Lleida, el Departament de Cultura de la Generalitat i Biblioteques Públiques de Catalunya.

Enguany, la visita guiada s’ha centrat en un eix emblemàtic de la ciutat: la rambla d’Aragó de Lleida. Durant la ruta s’han visitat quatre edificis: el Rectorat de la Universitat de Lleida, antic Seminari; la Biblioteca Pública, antiga Casa de la Maternitat; els Serveis Territorials del Departament de Cultura, antic Montepío, i les Cases Balasch o Cases Noves.

L'activitat és gratuïta i es realitza per vuitè any consecutiu amb motiu del Dia Mundial de l’Arquitectura, que se celebra anualment el primer dilluns del mes d’octubre.

El president de la Demarcació de Lleida del Col·legi d’Arquitectes, Lluís de la Fuente, ha expressat que “l’objectiu d’Arquitectour és apropar l’arquitectura al públic en general, a eixos i edificis que habitualment no es visiten”. De la Fuente ha explicat la voluntat de fer aquestes visites, extensives arreu del territori, com es va fer en edicions anteriors a la Seu d’Urgell (2018), Cervera (2019) o enguany a Balaguer, coincidint amb les Jornades Europees de Patrimoni.

En relació amb l'elecció de la rambla d’Aragó per a l’edició d’aquest any, Orland Martí, vocal de Cultura de la Demarcació de Lleida del COAC, ha destacat que és un eix de la ciutat molt significatiu i “ens possibilita fer una tria d’edificis importants, tres d’institucionals, que han estat rehabilitats per a altres usos molt diferents dels originals, però alhora aquests nous usos han fet que esdevinguin punts d’atracció de la ciutat. Martí ha reivindicat “el valor d’aquesta rehabilitació, com a recuperació patrimonial gràcies a la qual es continua donant un ús a aquest edificis que és molt important per la ciutat”.

Pel que fa als edificis escollits per a la ruta, Martí ha subratllat que tots quatre pertanyen a la mateixa època, entre finals del segle XIX i inicis del XX, i que “van aparèixer un cop Lleida surt fora de les muralles”. En l’atenció als mitjans Martí ha agraït la col·laboració de la Universitat de Lleida, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Biblioteques Públiques de Catalunya, per facilitar l’accés als diferents espais que es visiten.

La ruta s’ha iniciat al Rectorat, amb parlaments de benvinguda per part de Joan Busqueta, Vicerector de la Universitat de Lleida, del mateix Lluís de la Fuente, i del director dels Serveis Territorials de Cultura, Albert Turull. L’arquitecte Miquel Espinet, coautor, junt amb Antoni Ubach, de la rehabilitació de l’edifici efectuada entre els anys 1983 i 1992 i Joan Busqueta han realitzat visites guiades al públic que s’ha dividit en dos grups. Totes dues rutes han explicat el vestíbul, la planta baixa, la Sala Víctor Siurana i els diferents espais administratius. Posteriorment s’ha pujat a la sota coberta, la darrera intervenció que s’ha fet a l’edifici, obra de l'arquitecte David Pàmpols, i que es va projectar per a usos administratius. Des d’aquesta zona s’ha accedit a un dels dos patis que constitueixen la terrassa del Rectorat. A més, els visitants han pogut baixar al soterrani de l’edifici, habilitat com a arxiu, on es poden veure els murs i voltes originals de l’antic Seminari.

La ruta per l’edifici de la Biblioteca Pública ha estat a càrrec de la seva directora, Antònia Capdevila Palau, que ha guiat les persones visitants pel recinte de la Biblioteca i pels patis exteriors. A més, s’ha pogut accedir a una sala on es guarda un petit llegat del poeta Màrius Torres, inclòs un  piano. L’espai encara no està preparat per ser visitat però s’ha fet una excepció amb motiu d’Arquitectour. Al soterrani de la Biblioteca es troben uns grans arxius, que contenen llibres incunables que també s’han pogut admirar.

Quant a l’edifici dels Serveis Territorials del Departament de Cultura, habitualment tancat els dissabtes, s’ha obert en motiu de l’Arquitectour. Albert Turull, director dels Serveis Territorials de Cultura, ha donat la benvinguda. L’arquitecte Jaume Fresquet, autor de la rehabilitació efectuada el 1993, ha realitzat la visita en termes arquitectònics. Paral·lelament, Josep Tort ha guiat les persones assistents explicant al públic les singularitats històriques de l’edifici. Dividit en grups, el públic ha fet una ruta per les dependències de la planta baixa, on estan habilitades sales d’exposicions i la sala d’actes, i de la primera planta, on es troba un pati central i oficines. A la zona més alta de l’edifici les persones assistents han pogut accedir a les dues torres, que no són d’accés públic habitual, i a una terrassa que l’envolta, amb vistes privilegiades al centre històric de la ciutat i a la Seu Vella.

La visita guiada a les Cases Balasch o Cases Noves  ha estat a càrrec de l’historiador Josep Tort. L’edifici s’ha pogut admirar des de l’exterior, per no perdre detall de la façana modernista dels habitatges i s’ha tingut accés, a l’interior, als espais comunitaris. En paraules de Tort la façana “lluu un modernisme tímid però digne, on es poden observar dues galeries i mitja, cosa que no sol ser gaire habitual en aquest tipus d’edifici”.

En el marc de l’Arquitectour, el passat dijous 20 d’octubre va tenir lloc, a la Sala Víctor Siurana de la UdL, l’Arquitectour Debat, amb la conferència “Rambla d'Aragó i les rondes a Lleida”, a càrrec de l’arquitecte i urbanista Josep Maria Llop.

Comparteix

També t'interessarà