Recuperen 20.000 peces arqueològiques espoliades, bona part de jaciments del Pallars Jussà i l'Alt Urgell
Temps aproximat de lectura:
Els Mossos d'Esquadra han aconseguit recuperar 393 conjunts arqueològics i paleontològics de jaciments espoliats que contenen unes 20.000 peces d'alt interès científic, després d'uns mesos de recerca arran de la detenció de dos homes l'agost de l'any passat. La investigació havia començat al 2016, quan els agents van detectar la venda de material arqueològic fals i d’objectes paleontològics espoliats en jaciments catalans. En un primer escorcoll als domicilis dels detinguts, es van poder intervenir només una petita part del material robat. Però, segons els Mossos d'Esquadra, un cop valorada la col·lecció i la seva procedència il·lícita, es va sol·licitar al mateix jutjat una nova entrada per recollir-la en la seva totalitat els dies 29 i 30 de novembre i l’1 de desembre. En aquesta actuació, es van comissar més de 20.000 peces de 393 conjunts arqueològics.
Les comarques més afectades per l’activitat espoliadora són el Pallars Jussà i l’Alt Urgell per la seva afectació paleontològica, però també la Noguera. S'han recuperat peces de setze jaciments de la província. Concretament, els espoliadors havien aconseguit peces del Barranc Fonguera (Abella de la Conca), del Molí del Baró (Isona i Conca Dellà), els Nerets, les Serretes i el Serrat de Terragons (Vilamitjana), de Castell de Mur, Llimiana, el Pont de Montanyana; de la Font de Paüls (Vilanova de Meià) i Montmagastre (Artesa de Segre); de dos jaciments d’Estinclells (Verdú); i dels de Balma Laia, Forat Negre, Balmes de la Serra de Carreu i Castellot dels Moros (tots a Coll de Nargó).
Per tal de traslladar el material, que té un tractament delicat, va ser necessària la intervenció de dos arqueòlegs i un paleontòleg del Departament de Cultura, a més de dos tècnics d’una empresa especialitzada en la manipulació d’aquest tipus de peces, que van acompanyar els Mossos i que, segons la policia van constatar que no havien vist mai una quantitat d'objectes espoliats d'aquesta magnitud. Van ser necessàries 4 furgonetes i tres dies de feina. Ara, els tècnics estudiaran i valoraran les peces, a més de comprovar i avaluar els danys causats als jaciments afectats, una tasca que es pot allargar mesos.
De tota manera, hi ha alguns indrets espoliats que ja han estat localitzats i, de fet, una part són jaciments que encara no havien estat catalogats perquè no es coneixia la seva existència. En l'escorcoll, els agents van trobar bases de dades on estaven registrades les ubicacions originals de l'objecte amb la data de la descoberta i també arxius informàtics amb mapes de geolocalització.
La investigació porta als agents a determinar que la formació acadèmica dels detinguts els hauria permès participar en excavacions arqueològiques legals i oficials als jaciments afectats. I haurien aprofitat això per conèixer el material susceptible de robar en cada emplaçament.
Una col·lecció de més de 80.000 euros per internet i valor incalculable
Segons els Mossos d'Esquadra, el material espoliat té un alt valor científic. Els objectes recuperats el mes d’agost en el primer escorcoll es van valorar en més de 30.000 euros. Pel que fa a la resta de la col·lecció, els investigats la valoren en més de 80.000 euros. La policia té controlades quatre webs on haurien venut o subhastat les peces espoliades. De tota manera, des de la Generalitat, assenyalen que "tot el que contenen els jaciments pertany a la ciutadania i representa un valor cultural incalculable, més enllà de l’estrictament econòmic". A més, els danys als jaciments són definitius ja que s'han malmès estrats geologics que podrien permetre explicar la vida dels avantpassats. El furt de les peces també suposa una descontextualització històrica que agreuja el problema, perquè la disposició de cada peça dins el jaciment permet als arqueòlegs entendre i explicar els esdeveniments que es van produir. Aquesta informació es perd definitivament amb els espolis.
