"Socialment esperem que hi hagi un canvi i que es valori el que és important per a l'estabilitat mental de les persones"

• Com es pot digerir psicològicament la pandèmia?

Aquesta serà una feina complicada per alguns. A escala individual, cadascú farà una mena d'anàlisis de com ho ha viscut, i com l'ha afectat. Hi ha persones a les quals els està afectant molt, perquè com dèiem abans, la pandèmia ha ficat en joc la seva seguretat personal, tant en l'àmbit de salut, com en el socioeconòmic, i això és molt greu. Veure'm en un futur els recursos que té cadascú, i els que a escala social es podran oferir per ajudar en l'àmbit de la salut mental.

Per altra banda, també hi haurà persones, que en certa manera, tot això els hi haurà anat bé, per alentir el ritme de vida, potser massa accelerat que portaven.

Després en l'àmbit general, socialment esperem que a la llarga hi hagi un canvi, i que es comencin a valorar totes aquelles coses que són molt importants per a l'estabilitat mental de les persones. Si mirem endarrere, la història ens diu que després de grans desastres, vénen grans canvis. Per exemple, després de la 2a Guerra Mundial es va crear el que ara en diem la Seguretat Social. Esperem que en aquest cas el canvi també hi sigui, i que es tingui en compte, que l'estabilitat principal mental, ve donada perquè les persones puguem tenir una sensació de seguretat, que s'aconsegueix quan tenim les nostres necessitats bàsiques cobertes.

Esperem que el canvi sigui cap a una societat més estable, i per tant, una societat millor.

• La pandèmia ha agreujat els problemes de salut mental de les persones que ja els patien, o certes tendències de la personalitat, com pot ser l'agressivitat?

Es va donar dos casos. En les persones amb problemàtica mental més greu no es van agreujar, perquè aquestes van tenir la sensació que tothom estava amb una situació similar a la seva. Tots estàvem una mica més malament del compte, aïllats, perduts... com se senten habitualment aquestes persones amb problemàtiques més greus.

Ara ve, les altres persones que han tingut problemes més puntuals, per pèrdua de feina, o de salut... en aquests casos si s'ha agreujat.

• Quins efectes pot tenir un confinament llarg?

Un dels molts efectes que pot tenir, és que ens acabem aïllant més del compte, i que quan sigui el moment de tornar-nos a relacionar amb les persones, hàgim perdut l'hàbit i les ganes. Això ho hem vist molt amb els infants, i també en gent en etapa adulta. En canvi, generalment els adolescents són una franja que tenen moltes ganes de tornar a relacionar-se, una activitat que és molt important per a tots nosaltres.

• Com és trona a adquirir aquest hàbit?

Li hem de donar eines perquè perdi la por, amb la informació real amb la qual comptem ara. El fet que la gent es vacuni i estar vacunat, pot ajudar a adquirir aquesta seguretat. A banda, hi ha d'haver un esforç propi per voler tornar a interactuar amb la gent, ja que és un acte molt important i enriquidor per a les persones, és part de les vitamines que abans anomenàvem, igual que viatjar, o viure experiències noves.

• Quins símptomes hauríem de tenir presents, per saber si l'aïllament social està afectant la nostra salut mental?

La irritabilitat, la dificultat per dormir, els pensaments massa intrusius i catastròfics, la negativitat, no poder deixar de llegir informació en respecte a la pandèmia, com si fos una addició, entre altres, són senyals d'alerta perquè nosaltres acudim a consultar amb un professional.

• Quines seqüeles psicològiques són les més freqüents en una persona que ha superat la Covid-19?

Per una banda hi ha les persones que han passat la Covid de manera lleu, a aquestes normalment els queda una sensació de benestar i superació, de fortalesa i d'estar sa. En canvi, en el cas de les persones que ho han passat molt malament, o tenen persones al seu voltant que han patit molt, els pot quedar una sensació de feblesa i molta por a poder tornar a infectar-se, o a passar qualsevol altra malaltia.

• Creus que a la societat li quedaran traumes postcovid?

Segur que quedaran seqüeles, però esperem que a la llarga això serveixi per a millorar coses, com dèiem abans.

• Canviarà la nostra manera de relacionar-nos per sempre, quan tot això s'acabi?

Sí, però penso que la pandèmia només ha accelerat les noves formes tecnològiques que ja hi havia per relacionar-se, i que ens ha fet als adults entrar-hi més. Al final, és la manera en com es relacionen els adolescents ara, que al final són la societat que puja. Val a dir que en aquesta pandèmia, la tecnologia ha estat una cosa molt útil per a tots.

• Quins aprenentatges o factors emocionalment positius podem extreure'n de la pandèmia?

El que podem extreure'n és l'aprenentatge de què no hi ha res que sigui perdurable ni segur, la importància del benestar que ens aportava la nostra vida, i sobretot que hem de treballar molt els recursos personals, per poder fer front a les coses que la vida ens va portant, i valorar les petites coses, com són el temps amb nosaltres mateixos i amb la gent que ens estima. I gaudir-ne, ser molt conscients de gaudir-ne.

• Arran de la situació actual, la necessitat d'acudir als professionals de la salut mental ha augmentat. En la teva opinió, això ha afavorit a reduir l'estigma social a l'hora d'acudir al psicòleg?

Se n'ha parlat molt de la necessitat d'assistència sanitària que hi ha hagut en l'àmbit de salut mental, i això fa que cada vegada estigui més normalitzat i menys estigmatitzat el fet d'acudir al psicòleg, o parlar-ne.