Un 25% de les persones cuidadores de familiars pateix desgast físic i emocional per la pandèmia

Una de cada quatre persones que cuida de manera no professional familiars ha patit desgast físic i emocional arran de la pandèmia. Així ho recull un informe de la Fundació Pere Tarrés, que recull l'enquesta feta a 349 persones. D'acord amb els resultats, el desgast l'ha provocat tant la por per a un mateix com pel fet de ser també directament responsable de la seguretat sanitària de la persona dependent. Un 7,8% de les persones cuidadores han explicat que han extremat les mesures de prevenció per la por al contagi i un 4,1% ha manifestat haver patit un major estrès per la impossibilitat de tenir cura de la persona al seu càrrec en cas de contagiar-se. També s'exposa que és una tasca feminitzada i poc reconeguda socialment.

En concret, de l'informe s'extreu un retrat robot de la persona cuidadora a l'Estat: dona, d'entre 46 i 65 anys i amb estudis.

El 85,3% de les persones que han participat en l'estudi són dones, el 63,6% tenen entre 46 i 65 anys i més de la meitat viu amb la parella o l'exparella o els fills. A més, quatre de cada deu persones de la mostra té estudis universitaris i gairebé la meitat estan treballant actualment. El 70,4% es consideren les principals responsables de les tasques de cura, i hi dediquen de mitjana 12,4 hores diàries.

Complicacions per la pandèmia

Un 8% ha indicat que la situació generada pel coronavirus els ha impedit accedir a serveis com els centres de dia o l'assistència domiciliària.

Un 15% dels cuidadors remarca que el confinament i les restriccions de moviment els ha suposat una sobrecàrrega de feina i un 5% no han pogut conciliar la situació laboral amb la familiar per la covid-19.

Altres conclusions preocupants són que 2 de cada 3 persones cuidadores dedica menys de 30 minuts a la seva higiene personal o que un 73,3% dels enquestats asseguren sentir-se estressats almenys un cop per setmana. Un 35,8% també indica que considera que no rep prou mostres d’afecte i estima per part de la seva família.

En l'aspecte econòmic o material també és molt significatiu que la situació econòmica de moltes d'aquestes persones és precària, fins al punt que un 29,9% no disposa d'adaptacions de cap tipus al seu domicili tot i tenir cura d’una persona dependent.

Prestacions "insuficients"

Pel que fa a l'anàlisi dels recursos i prestacions socials destinats a atendre les persones dependents, les persones enquestades destaquen com a aspectes negatius la quantitat insuficient de les prestacions per l'ajut a la dependència i asseguren que no els serveix per alleugerir-les de la càrrega de les funcions de cura.

També denuncien la "lentitud i complexitat" del procés per sol·licitar la cartera de serveis disponibles o el desfasament entre el període de temps que passa des que s'aprova el grau de dependència fins que es concreta l'accés a la prestació. Un cop concedida la prestació, el grau de satisfacció dels usuaris i usuàries no millora gaire, segons l'enquesta.