Un assaig clínic pioner provarà una psicoteràpia amb realitat virtual per a joves amb depressió

Alguns estudis revelen uns nombres preocupants pel que fa a les persones joves que mostren símptomes de depressió. “Estem parlant de xifres que arriben entre el 60 i 80% de joves, incloent-hi els diagnosticats amb símptomes lleus. I probablement les xifres han augmentat amb la pandèmia", explica Adrián Montesano, professor i investigador dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). "En la majoria dels casos els símptomes són lleus, però sabem que com més aviat es pari esment a aquests problemes, menys probable és que es mantinguin a llarg termini o s'agreugin", completa Montesano.

Un assaig clínic, coordinat pel mateix Montesano i pel catedràtic de la Facultat de Psicologia i l'Institut de Neurociències de la UB (UBNeuro), Guillem Feixas, examinarà noves eines per intentar millorar el tractament psicològic d'aquestes persones. L'estudi analitzarà la utilitat de l'anomenada teràpia de constructes personals en joves d'entre 18 i 29 anys amb símptomes lleus o moderats de depressió. A més, explorarà si és més eficaç aplicar-la juntament amb una aplicació nova i pionera de realitat virtual. L'assaig és finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació.

"La teràpia de constructes personals està especialment centrada en com les persones construeixen la seva realitat i el significat que donen a les coses que els passen i a les persones que els envolten", explica Montesano. En les últimes dècades, ha anat mostrant resultats positius, però "aquest és el primer assaig que es fa aplicant-la específicament a persones joves amb símptomes depressius", afegeix. Es compararà l'eficàcia d'aquesta teràpia amb la de la teràpia cognitivoconductual, que és la que es considera com a referència i que es basa especialment en les conductes observables.

Així mateix, les aplicacions de realitat virtual s'han provat en teràpies d'exposició per tractar algunes classes de fòbies, però "aquesta és la primera vegada que s'investigarà en el tractament de la depressió i com a psicoteràpia en general", confirma Montesano. L'aplicació, anomenada EYME, és un desenvolupament pioner de la mateixa UB. Amb una entrevista prèvia, el sistema transforma els significats i les persones importants en la identitat en un espai en 3D en forma d'esferes i paraules. Això permet, segons Montesano, "acompanyar la persona en un passeig per la seva ment, pel seu univers de significats i valors personals, afavorint la conversa terapèutica. Els algorismes que fa servir es basen en el treball acumulat durant dues dècades i creiem que pot tenir un valor afegit entre la població jove, en la qual pot millorar l'adherència al tractament i l'atractiu de la psicoteràpia."

Precisament, una de les claus de la teràpia psicològica és la implicació del pacient. Diversos tipus de psicoteràpia han mostrat una eficàcia equivalent de manera global, però aproximadament un 35% dels pacients abandona el tractament abans de considerar-se completat. Si l'assaig clínic fos positiu, ajudaria a obrir el ventall d'opcions disponibles. "És fonamental poder personalitzar sobre la base de les preferències personals", assegura Montesano.

L'assaig ja ha començat i les primeres consultes s'estan efectuant a les universitats implicades, així com en centres de salut i hospitals associats al projecte. Englobarà 225 pacients, i el reclutament continuarà obert fins a principis de l'any 2023. Les persones candidates són joves d'entre 18 i 29 anys amb símptomes lleus o moderats de depressió, als quals s'oferirà "sessions de teràpia gratuïta amb qualitat científica, conduïda per professionals experts com a part de l'estudi", explica Montesano. Les persones voluntàries s'hi poden apuntar directament al web del projecte.

"Tradicionalment, les intervencions i la recerca en psicoteràpia s'han centrat en les formes més greus, la qual cosa, en part, ha provocat que els joves estiguin infrarepresentats", reconeix Montesano. "Ara sabem que com més aviat s'abordi el problema, millors resultats hi haurà a llarg termini, així que cal invertir la tendència. Això ja passa en la societat, i és una cosa que també s'ha de produir en la recerca", conclou.