És una muntanya de l’àrea fronterera entre l’Ariège i el Pallars Sobirà, situada a cavall dels termes municipals d’Alt Àneu, la Guingueta d’Àneu i Lladorre.
El seu punt més elevat, assoleix els 2.847 m d’altitud.
A pocs quilòmetres a ponent del pic, hi discorre el curs alt de la Noguera Pallaresa, cap al sud s’hi dirigeix la vall del riu d’Unarre que travessa en el seu recorregut l’estany de la Gola, i cap a llevant hi trobem diferents barrancs i torrents que van a parar al riu de Tavascan, diferents estanys entre els quals destaca l’estany Major de la Gallina i el refugi Enric Pujol que acull als amants de l’escalada que volen conquerir-lo.
Forma part del Parc Natural de l’Alt Pirineu.
Mitologia:
BRUIXERIA
Es diu que a casa... sentien molts sorolls a les nits i no van aclarir que els provocava, per la qual cosa van decidir anar-ho a consultar amb el capellà (en aquells temps hi havia el convenciment que eren els que practicaven amb eficacia els conjurs). Els digué que tant podia ser per a be com per a mal, pero que ja intentaria esbrinar d’on venia i què pretenia aquell soroll.
L’endemà, els de casa... van anar a preguntar a mossèn si havia esbrinat res. Els contestà que possiblement fossin senyals per a bé que pretenien recordar als de la casa el compliment d’alguna promesa que tinguessin pendent.
Pero els de la casa estaven convençuts que no en tenien cap. El capellà, pacient, els preguntà si ja havien fet dir les misses pertinents per la mort d’un familiar, i ve’t aquí que no. Llavors, mossèn els comunicà que segurament aquells sorolls no pararien fins que complissin el seu deure. A la nit es repetirien altre cop els sorolls, altra vegada interromperen el descans d’aquella casa, amb que els amos van decidir fer dir les misses. El capellà rebé l’encarrec i va cobrar-les. Des d’aleshores, oli en llum.
