Esterri d'Àneu

Museu etnològic i històric, situat al centre d'Esterri d'Àneu. Els horaris són de l'1 d'octubre al 31 de maig, dissabtes de 12 a 14 h i de 17 a 20h; diumenges i festius, de 12 a 14h. De l'1 de juny al 30 de setembre, de dilluns a diumenge i festius, de 10 a 14 i de 17 a 20 h. Està tancat els dies 1 de gener, Dimarts de Carnaval i 25 de desembre.
L'Ecomuseu de les Valls d'Àneu és una iniciativa del Consell Cultural i d'uns quants ajuntaments de les valls d'Àneu sorgida en els anys vuitanta amb l'objectiu de restituir, conservar i difondre el patrimoni cultural i històric de l'Alt Pallars. El projecte de l'Ecomuseu es fonamenta en el tractament global d'una societat agroramadera i es projecta com un element dinamitzador de la cultura i de l'economia de la societat aneuenca. L'Ecomuseu, a partir de la recuperació d'un patrimoni històric, proposa uns itineraris perquè el visitant pugui comprendre unes formes de vida que en poques dècades han sofert unes transformacions importants.
L'any 1994 s'inaugurà definitivament la casa Gassía com a seu central de l'Ecomuseu.
L'Ecomuseu, a més, i per complementar la visió integral d'aquesta societat, inclou en la seua visita una sèrie d'elements patrimonials repartits pel territori: el conjunt monumental de Son, la serradora hidràulica i el molí fariner d'Alòs d'Isil, el monestir de Sant Pere del Burgal d'Escaló i la central hidroelèctrica d'Espot.
La Casa Gassía, construïda al segle XVIII, conserva la seua estructura original: l'habitatge familiar i els cossos annexos destinats a les tasques pròpies d'una societat agrícola i ramadera. La casa encara conserva la seua estructura original. A partir de les exposicions que es mostren, es capten perfectament les activitats realitzades a l'interior d'una casa, les relacions que s'establien entre els membres que l'habitaven, com s'organitzava la feina, les responsabilitats domèstiques i com es concreten els principals factors de canvi des de llavors fins ara.
L'asserradora d'Alòs d'Isil ens introdueix en el món de la fusta i il·lustra el procés que seguia, matèria primera insustituïble, des que es talava al bosc fins que era transformada en taules per la construcció. El seu funcionament i suport fotogràfic i visual faciliten la comprensió de tot el procés i, alhora, ens submergeix en el pintoresc món de l'explotació forestal i de l'aprofitament del bosc, un dels complements econòmics més rellevants d'aquestes valls pallareses i una de les formes de vida més característiques del Pirineu.
Situat a 1393 metres d'altitud, es troba el conjunt monumental de Son, en el qual destaca la torre llombarda de l'església dels Sants Just i Pastor. El campanar, el cementiri, la torre del rellotge, el prestigiós retaule, una joia del gòtic lleidatà del segle XV, i les excel·lents mostres romàniques del patrimoni moble constitueixen un tot harmònic d'enorme valor arquitectònic i artístic. Tot això ens remet al món de la religiositat popular, les creences i els rituals.
El poble d'Escaló, que encara manté tota l'estructura medieval original, i l'antic monestir benedictí de Sant Pere del Burgal (s. XIII) ens permeten la interpretació i comprensió de les formes de vida que envoltaven un monestir de muntanya durant l'època medieval.
La central hidroelèctrica de Sant Maurici d'Espot, originària de la dècada dels anys 50 i que encara disposa de la maquinària original, ens permet introduir-nos al funcionament d'una central hidroelèctrica i alhora comprendre l'impacte històric, sociològic i econòmic que van suposar les instal·.lacions.