Maials
Maials
Maials està situat a la part sud-est de la comarca. Podríem dir que és la porta sud del Segrià, en la seua comunicació cap a Tarragona. Al sud comunica amb Ribera d'Ebre i Flix.
Tot i formar part de les denominades Garrigues històriques, la Divisió territorial del 1936 va situar Maials, juntament amb Alcanó, Almatret, Aspa, Llardecans, Sarroca de Lleida, Sunyer i Torrebesses, al Segrià, un canvi regit per motius comercials.
La seva economia ha estat lligada a l'agricultura de secà: oliveres, vinya, cereals i ametllers i al sector porcí principalment, tot i que també de boví i aviram. El reg del Segarra-Garrigues hauria d'ajudar a introduir el conreu d'arbres fruiters a Maials i zones del voltant. La producció d'oli de Maials forma part de la DOP Garrigues.
Dades referides a l'any 2021
- Baró de Maials Maials Més informació
Ajuntament de Maials
CEIP Otogera
Centre de dia El Tossal
Consultori mèdic
Llar de jubilats de Maials
Associació de Mestresses de casa 'El Caliu'
Colla Gegantera
Comunitat de Regants Segrià Sud
Cooperativa del Camp Fomnet Maialenc
Fruits Secs de les Garrigues, SCCL
Penya del Barça
Unió Recreativa Maialenca
Vedat de caça
Actualitat i notícies a Maials
Com? Que ens hem deixat alguna cosa a l'agenda? Envia'ns la informació!
Dades facilitades per Idescat
Carretera C-12 Lleida-Tortosa; C-242 Maials-Seròs; LV-7046 Maials-Almatret.
Distància a capital de comarca (Lleida): 36,3 km (30 minuts en cotxe).
Gastronomia: els plats típics es basen fonamentalment en productes locals, com l'olla de mas, l'escudella, l'olla barrejada, les mongetes amb fetge de porc, l'arengada amb suc, i dolços com: les capsetes, els carquinyolis, les coquetes de Moron, les orelletes, etc. Les diferents formes d'elaboració de les olives (amb sosa, mortes de fred, virolades, trencades) i de les ametlles (garrapinyades, torrades, truita d'ametlles) completen el panorama gastronòmic.
Els seus veïns s'anomenen maialencs.
Maials tindria una antiguitat d'uns 2.500 anys que més tard donà origen a la fortificada vila de Maials. Va ser una vila emmurallada (vila closa) i conserva vells edificis amb finestres gòtiques i portals bordonats i arcades ogivals.
Després de la conquesta de Lleida, Maials es va atorgar al bisbe de Tortosa i fou repoblat. Al segle XIX va pertànyer al senyor de l'Illa (1365-70) i posteriorment esdevingué centre de la baronia de Maials, propietat de Procopi F. de Bassecourt; després va passar als descendents, comtes de Santa Clara.
Tota la història de Maials, al blog Història de Maials
David Masot Florensa Alcalde | |
Joan Francesc Segura Segura | |
Josep Mª Morreres Guixé | |
Rosa Gómez De Segura Salvia | |
Lluís Pérez Martí | |
Laia Sales Mor | |
Josep Ramón Aresté Caelles |
* Dades referides a l'any 2011
Dades facilitades per Idescat
Església parroquial de Santa Maria o de l'Assumpció
Bastida al segle XVIII, té la façana barroca, decorada amb columnata i torre campanar de dos plantes. Edifici anomenat la catedral de les Garrigues.
Vila Closa o Vileta
Conjunt urbà que conserva un notable caràcter medieval: vells portals, carrers antics amb casals d'estil gòtic tardà i renaixentista.
Arbres Centenaris del Segrià
Ruta de temàtica natural, que es pot fer en cotxe i a peu i que dura un dia. Es recomana fer-la a l'estiu o la tardor.
Els arbres són, juntament amb altres elements de la mare terra, els responsables que aquest planeta sigui habitable per a l'home. En aquesta ruta turística podrem contemplar arbres tots ells centenaris i alguns de més de tres-cents anys. La comencem a Torrefarrera, on, sortint pel camí de Benavent, a 400 metres, podrem veure un gran plataner. Seguirem fins a Benavent de Segrià, població al centre de la qual, al carrer de les Escoles, trobarem una molt pintoresca morera. Després anirem cap a Lleida, als Camps Elisis, on podrem fruir de les magnòlies centenàries. Podem parar en algun poble a dinar i disfrutar de la cuina lleidatana.
Més tard, anirem a Maials, on veurem dos majestuosos arbres: un pi i una alzina. A Alcanó podrem observar un gran pi i a Aspa una esplèndida alzina. Per últim, als Alamús, podrem contemplar el xop negre que té el rècord de Catalunya de capçada.
Alzina de Gabrielet
Arbre històric de Maials amb un perímetre de 6,67 metres a la base del tronc, gairebé 19 metres d'alçada i una amplada de 28,34 metres. Sobresurt en una zona amb predomini de conreus d'olivera i ametllers i herbassar.
Des de Maials, cal agafarla LV-7046 en direcció a Almatret, als pocs minuts, una indicació que resa "Alzina de Gabrielet" ens indicarà la pista correcta.
Restes de la parròquia de Santa Maria
Ruïnes de la vella parròquia de Santa Maria de Maials, de transició del romànic al gòtic.
Capella de Sant Sebastià
D'estil renaixentista.
Església de Sant Pere
Antiga església romànica.
Pont del Nofre
Punt de confluència de l'antiga carretera de Flix amb la Vall Major.
Cooperativa Baró de Maials
La Cooperativa del Camp Foment Maialenc-S.C.C.L. va ser fundada el 5 de Maig de 1917 per iniciativa d'alguns pagesos animats i assessorats per les gestions i conferències d'Eliseo Salis Musté (en aquell moment mestre d'escola del poble de Maials), amb l'objectiu de comercialitzar l'oli d'oliva, principal producte de la localitat.
Així doncs, el 1919, es compra el primer molí d'oli, punt de partida per al continu creixement de l'entitat amb noves seccions i serveis. L'esforç de les successives generacions, ha fet d'aquella primera llavor un arbre que ha donat branques i enfortit les seves arrels fins a la gran cooperativa que és actualment.