Preixana
Preixana
Preixana, antiga vila emmurallada, davalla pel vessant de migdia del tossal del Sitjar i limita amb Bellpuig, Vilagrassa, Sant Martí de Riucorb i Belianes.
Situada a 3 km de Bellpuig i regada parcialment pel canal d'Urgell, es troba al límit sud-oriental del Pla d'Urgell, amb unes terres de secà de caràcter ja segarrenc a llevant i unes de regadiu al Pla d'Urgell.
El poble queda unit a Bellpuig per una carretera de 3 km, que és la via principal d’accés a Preixana i amb Tàrrega per una carretera de 10 km.
Preixana té unes 2.000 hectàrees a la zona regable del Segarra-Garrigues si bé la meitat són totalment exclusives per la zepa
- MUSEU DEL TORRÓ I LA XOCOLATA Agramunt Més informació
- MOBLES ESCOLÀ Agramunt Més informació
- HOSTAL DEL CARME Vilagrassa Més informació
- FERRETERIA EDUARD SEGUÍ TÀrrega Més informació
- FEM CADENA Tàrrega Més informació
- AURA MODA Agramunt Més informació
- Teatre de Tàrrega TÀrrega Més informació
- FERRETERIA EDUARD SEGUÍ Lleida Més informació
- Lo Pardal Agramunt Més informació
- RESIDÈNCIA GERIÁTRICA RIBERA DEL SIÓ Agramunt Més informació
Pàgines
Ajuntament de Preixana
Actualitat i notícies a Preixana
Com? Que ens hem deixat alguna cosa a l'agenda? Envia'ns la informació!
Dades facilitades per Idescat
Distància a capital de comarca (Tàrrega): 15,2 km (16 minuts en cotxe).
Distància a capital de provincia (Lleida): 43,0 km (36 minuts en cotxe).
Els seus habitants s'anomenen preixanencs.
L'existència de pobladors al tossal del Sitjar, en l'etapa ibèrica, es confirma amb les sitges d'aigua i de gra i les restes de ceràmica trobades. Sitges que també es troben en el tossal de la Vila.
Una altra mostra d'èpoques més primitives és l'Estela trobada a la sortida del poble, en direcció al camí antic de Montalbà. Una llosa de l'època del Bronze, una làpida de gairebé 1 metre d'alçada, que té gravada la figura d'un guerrer amb corretja i espasa. És considerada un monument funerari de la cultura de "El Argar" (2000-1500 a C).
Les primeres referències escrites de Preixana corresponen al període de repoblació cristiana després de les invasions sarraïnes, cap al 1080. També, es parla del castell en documents trobats de Ramon Berenguer II i Mafalda.
El 1189 Vallbona de les Monges rep la primera possessió de Preixana. El 1227 Guillem de Cervera, dit el Monjo, senyor de Verdú i de Juneda, li cedeix la jurisdicció sobre el castell, terme i vila de Preixana per pagar el deute que tenia amb el monestir, que l'havia ajudat econòmicament en una expedició a Terra Santa el 1203. La total autoritat sobre Preixana la obté l'Abadia el 1380, abonant 22.000 sous a Pere III.
Per obtenir seguretat, en una època d'agitació social i política, Preixana formà part de la vegueria de Cervera l'any 1445.
El poble no fou lliure fins a la desamortització, al s.XIX.
Jaume Pané Roig Alcalde | |
Miquel Angel Pagès Lluch | |
Sandra Heras Pedrós | |
Manel Puig Pallàs | |
Josep Badias Mota | |
Pep González Suárez | |
Salvador Cabrol Baiget |
* Dades referides a l'any 2011
Dades facilitades per Idescat
Església parroquial de Santa Maria
Situada sobre un tossal que domina tot el poble. Des d'aquest lloc es divisa una vasta extensió de territori. L'església és d'estil gòtic tardà, segle XV, amb la façana renaixentista. El campanar, de base quadrada i part superior octogonal, es troba situat en un lateral. Un dels trets més característics d'aquesta església són els contraforts, situats a cada cantonada, en un dels quals hi ha un gran rellotge de sol.
Ermita de la Mare de Déu de Montalbà i Parc de Montalbà
Situada als afores, a 1 quilòmetre del poble, dalt d'un turó. L'ermita, construïda entre els anys 1940 i 1954, es troba envoltada per un magnífic parc públic. El parc està equipat amb taules i cadires de pedra, focs per fer-hi carn a la brasa, aigua i serveis. També hi ha una pista per realitzar-hi activitats culturals i esportives. Hi ha un gran aparcament i amples zones de passeig.
Capella de Sant Llorenç
Del segle XV, actualment s'ha adaptat com a casal cultural.
Patrimoni cultural
LES ESTELES
Les esteles funeràries discoïdals són un senyal funerari de pedra, destinat a fitar les capçaleres de les tombes. Especialment medievals i amb una tipologia ben definida i concreta, el cap de forma circular i la part sustentadora de forma variada, destinada a clavar la peça sobre el sòl de la tomba.
A Preixana hi ha la col·lecció més àmplia d'esteles discoïdals, amb un total de 91 peces registrades.
També, a Preixana es trobà una estela funerària prehistòrica (1500-2000 a.C.) de la cultura de "Argar" que pertany a l'edat de Bronze com indica el punyal que hi ha esculpit al costat de la pedra.
Aquesta es trobà en aplanar una finca al camí que antigament duia a Montalbà. Avui està exposada al Museu Duran i Santpere de Cervera, com una de les millors peces de l'exposició.
EDIFICIS PARTICULARS
La casa que destaca més actualment és Can Xammar, a l'extrem de la plaça Lecha Segalà. Segons l'escrit de la portalada data del 1559. És un edifici de pedra picada amb finestrals de l'època plateresca i portalada de mig punt amb grans dovelles.
Al carrer Major hi hagué una gran casa senyorial amb pati interior porticat, segons els trossos de columnes que s'han conservat. Les columnes "pilars" del porxo de can Roquet, del mateix carrer i que formaven la porta principal de l'antic hospital convent del s. XIII-XV que albergà aquesta casa.
En altre edificis hi trobem trets de casa senyorial, amb els escuts molt esborrats fora d'alguna casa, amb baixos de pedra com a ca la Llúcia, al carrer Lleida, o Cal Silona, a la plaça Lecha Segalà.
Altres cases conserven façanes vistoses amb baixos de pedra fruit del vincle del poble amb el treball històric de la pedra de les pedreres.
LES PEDRES
Preixana, històricament sempre s'ha relacionat amb el treball de la pedra i des de temps immemorials s'ha treballat a les pedreres de Preixana. Només cal veure les construccions que hi ha aquí mateix. La pedra de l'església parroquial de Santa Maria és la mateixa de les pedreres que s'han explotat fins ara. Igual que la multitud d'esteles funeràries que s'han trobat al cementiri vell, sarcòfags, cobertes dels cups, menjadores, rodets, piques, balcons, curres, graons de totes les cases antigues, llindes i dovelles, creus de terme i altars d'esglésies. Quan es preparava l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, molta pedra procedia de les pedreres de Preixana que es carregava a l'estació de trens de Tàrrega.
No podem oblidar les cabanes de volta que són una construcció del segle XX i formen part de l'arquitectura popular. Les utilitzava el pagès per guardar-se de les inclemències del temps quan era el camp. Estaven construïdes amb pedra, sense materials d'unió. Tenien una sola nau que servia d'habitatge i de protecció pels animals; també hi havia una menjadora.