Alerten del precedent de Sixena

ACN
17-01-2021
  • Alerten del precedent de Sixena

Experts de diverses universitats coincideixen en la rellevància i alerten del precedent que suposa la sentència del Suprem sobre els béns de Sixena. El professor emèrit d’Història de l’Art de la UdL, Francesc Fité, considera que la resolució del tribunal suposa una “indefensió terrible” i, alhora, estableix un precedent jurídic que “obre les portes a reclamacions diverses”, un fet que qualifica de “greu”. Segons Fité, la sentència dona la raó a Aragó però veu simple l’argument de “defecte de forma” que esgrimeix pel fet que la priora de Valldoreix no hauria seguit els requisits necessaris per a la venda. “És buscar-li tres peus al gat perquè aquestes obres estaven legalment adquirides”, assenyala Fité.

Així, afirma que la resolució és “recurrible” i que “cal anar fins al final”, és a dir, recórrer al Constitucional i, si cal, a Estrasburg. Fité afirma que en les declaracions dels Monuments Nacionals mai s’inclouen els béns mobles però “la sentència diu que si són béns preciosos, s’hi podrien incloure” i això, “des del punt de vista de la Història de l’Art, és molt greu” perquè “tots els museus tenen obres que procedeixen de monuments” catalogats.


Tres anys de l''assalt' al Museu de Lleida per les 44 obres de Sixena


Els historiadors consultats aposten per recórrer la sentència al tribunal d’Estrasburg

En aquest sentit, considera que la sentència avala que els originaris puguin reclamar aquelles peces que procedeixen de monuments declarats nacionals i que es trobin a qualsevol museu. Per la seua part, el professor de Legislació i Tutela del Patrimoni Artístic de la UdL, Alberto Velasco, opina que és una sentència “elegant” a diferència de les anteriors dels tribunals aragonesos que estaven formulades des del “fanatisme jurídic”.

Velasco creu que la resolució del Suprem és “molt més ponderada” i, fins i tot, dona una “bufetada” a les sentències prèvies. Al seu entendre, està formulada d’una manera “intel·ligent” amb la mirada posada a evitar obrir la porta a reclamacions d’altres museus espanyols.

Per al que va ser conservador del Museu de Lleida, la resolució judicial “desmunta per complet” l’entelèquia i el “deliri absolut” que les peces de Sixena no es podien vendre. “Per això no compra el relat d’Aragó que els béns no es podien vendre. Molts museus de l’Estat veuran com se’ls fan reclamacions, però la sentència propicia que s’hagin d’estudiar cas a cas per si es compleixen tots els requisits”, assegura.

Velasco atribueix el problema al fet que la priora de Valldoreix no estava legitimada per firmar els contractes de compravenda, de manera que l’alt tribunal entén que les operacions “no són lícites”. L’expert té “poques esperances” en un canvi d’orientació en el litigi perquè l’únic que queda és el recurs d’empara al TC, que té clar “per on anirà”. Tot i així, defensa la via del Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg perquè té jurisprudència relacionada amb el patrimoni. Així mateix, Carles Mancho, professor d’Història de l’Art de la UB, reconeix que la sentència “posa en discussió” la gènesi de les col·leccions museístiques del món, configurades històricament amb procediments poc regulats.

Circumscriu la resolució sobre Sixena en el context del conflicte polític que hi ha entre Catalunya i Espanya, i es mostra convençut que “no hi tornarà a haver” un conflicte artístic similar dins de l’Estat ni tampoc a nivell internacional, que tots els organismes del món que s’ocupen de la tutela del patrimoni “intentaran fer veure que això no ha passat”.

Comparteix

També t'interessarà

Enquesta