Cervera reprèn les excavacions arqueològiques a Sant Pere el Gros amb el camp de treball de Joventut

Un total de 15 joves, d’entre 15 i 17 anys, provinents de diversos punts de l’Estat espanyol participen, durant dos setmanes, en un camp de treball d’arqueologia a l’entorn del monestir de Sant Pere el Gros de Cervera.

El camp de treball, organitzat per la Direcció General de Joventut de la Generalitat i la Regidoria de Joventut de la Paeria de Cervera, està gestionat per la cooperativa de lleure Quàlia.

La direcció científica i tècnica de les excavacions la porta a terme un equip d’investigadors i arqueòlegs professionals adscrits a la Universitat de Lleida, i hi participen membres de l’associació La Nova de Cervera.

Ha començat el dilluns 24 de juliol, i els joves participants han rebut la visita de la coordinadora territorial de Joventut a Lleida, Joana Terré, que els ha lliurat un obsequi i les samarretes. També hi ha assistit el paer en cap, Jan Pomés, i la regidora de Joventut, Carolina García, que han valorat de manera molt positiva el treball dels joves i els han desitjat una bona estada a la ciutat.

Els 15 joves s’allotgen durant 15 dies a l’escola Jaume Balmes, on fan ús del gimnàs i el menjador. Durant la seva estada a Cervera, compaginen el treball arqueològic a Sant Pere el Gros, amb activitats de descoberta de la ciutat, l’entorn i la cultura catalana.

Excavacions arqueològiques

L'objectiu principal de la campanya arqueològica és continuar els treballs de l’any 2022. Això permetrà aprofundir en el coneixement de la distribució interior del conjunt monàstic medieval alhora que s’espera obtenir noves dades sobre l’ocupació prèvia de l’indret en època iberoromana.

De forma puntual, en aquells punts on es cregui que els murs puguin tenir continuïtat, es podria obrir algun sondeig per tal de completar la planta del jaciment.

La intervenció es concentrarà al nord-oest de l’església de Sant Pere el Gros on, a partir de les evidències de les quals es disposa a hores d’ara, es creu que es trobarien les principals estances relacionades amb el dia a dia del monestir a l’edat mitjana i on també ja han vist la llum unes sitges d’època anterior. En aquest punt cal insistir en la neteja i delimitació dels vestigis arqueològics. Aquesta tasca més manual es complementarà amb fotografies i el dibuix de les estructures localitzades. 

Sant Pere el Gros

L’església de Sant Pere el Gros té una planta rodona singular. És l’element més destacat de tot el conjunt monàstic i, des del 2003, es troba declarada bé cultural d’interès nacional (BCIN). El temple manté la integritat i està en molt bon estat de conservació. En canvi, les altres dependències monacals es conserven arranades i amagades sota el subsol. Els primers treballs de recerca arqueològica al monument van dur-se a terme en la dècada dels seixanta del segle XX de la mà d’Agustí Duran i Sanpere. L’any 2010 es va realitzar una intervenció arqueològica puntual i el 2016 una campanya de consolidació i restauració. Des del 2021 s’han reprès els treballs d’excavació amb el propòsit de millorar el coneixement del monument i del jaciment arqueològic que amaga el seu subsol i enriquir-ne el discurs explicatiu i, en darrera instància, valorar i visibilitzar la riquesa patrimonial d’aquest conjunt arqueològic i arquitectònic medieval amb antecedents d’època ibèrica i romana.