COELL confirma que la paralització de les inversions frenen la reactivació

El major fre a la reactivació laboral i econòmica detectat pels gremis i col·lectius de COELL és la paralització de projectes i obres o l’abandó definitiu dels mateixos perquè els particulars prioritzen despeses de primera necessitat i empreses i professionals es repensen les inversions que tenien previstes arran de la crisi de la COVID-19.

La Confederació d’Organitzacions Empresarials de Lleida (COELL) ha copsat l’opinió entre els diferents gremis, associacions i col·legis professionals que en formen part i les conclusions confirmen l’escassa predisposició de particulars i professionals a portar a terme obres i serveis o a emprendre les inversions previstes i que la situació actual ha deixat sense data.

Si ja fa unes setmanes que empreses i autònoms de COELL ja van fer palesos els seus temors envers un futur incert, el retorn gradual i progressiu a l’activitat professional posa de relleu la dificultat d’assolir a curt termini un escenari de normalitat. Aquest retorn s’està produint amb totes les garanties de seguretat sanitària per evitar el risc de contagi per COVID-19 facilitant EPIS homologats als treballadors. 

Així mateix, la pràctica totalitat confirma què les noves tecnologies han permès dur a terme el teletreball, modalitat què ha vingut per a quedar-se i per replantejar a partir d’ara les relacions professionals. Des d’AETI (Associació d’Empreses de Tecnologies i Serveis de la Informació), el seu president, Josep Ramon Freixanet, apunta que el teletreball ha vingut per quedar-se fins al punt que d’ara en endavant pot esdevenir una forma habitual de treball que implicarà poder treballar des de Lleida a tot el món amb el considerable estalvi que pot comportar”.

Fins i tot sectors en què la feina és més presencial han adoptat el teletreball arran de la pandèmia. En aquest sentit, la presidenta del Gremi de Materials de Construcció de Lleida, Marta Cervós, explica que “amb aquesta nova realitat també podem treballar altres canals de distribució mitjançant l’assessorament a les obres mitjançant videotrucades”.

Però si hi ha un punt en què tots els entrevistats coincideixen és la necessitat per part de l’Administració de garantir a les empreses ajuts generosos per sobreviure i encarar el futur atès el pes socioeconòmic del teixit empresarial. La presidenta de l’Associació de Promotors, Pilar Pallàs, apunta en relació al sector que representa, què la solució no està en posposar el pagament d’impostos sinó en establir un pla de xoc, ajuts a particulars per endegar reformes i sobretot impulsar l’obra pública, punt en el què també coincideix Josep Maria Pedra, president del Gremi d’Àrids de Lleida, a qui la davallada d’obra pública ha afectat de manera especial, i qui insta a que es puguin rebre les ajudes promeses a tots els sectors per intentar recuperar l’activitat.

També es pronuncia en termes idèntics el president de l’Associació Empresarial de la Fusta (AEF), Jaume Obiols, confirma que actualment no estan entrant projectes nous i lamenta que sense feina no hi haurà oportunitats de futur i que tot depèn de les mesures que prengui l’Administració.

Des d’AGRISEC alerten que la feina dels instal·ladors ha caigut en picat perquè encara no es fan reparacions en immobles particulars i perquè encara hi ha molts negocis que mantenen la persiana baixada (hostaleria, perruqueries, comerços). Tanmateix, l’obertura dels locals ara tancats tampoc garanteix la seva estabilitat econòmica immediata, fet que dificultarà el pagament dels serveis que s’encarreguin als professionals de les instal·lacions”, lamenta Francesc Grau, president d‘AGRISEC, assenyalant la morositat com a principal problema del sector.

Per una altra part, si hi ha un col·lectiu especialment afectat per la crisi de la COVID-19 aquest és el dels autònoms, com corrobora el president de l’Associació Multisectorial d’Autònoms de la Província de Lleida (AMALL), Pere Roqué. Subratlla que molts professionals han hagut de tancar o fer ERTOS i que les mesures proposades fins ara no són efectives ni eficients atesa la manca d’ajuts directes i perquè aplaçar el pagament no soluciona el problema de qui no té cap ingrés. Per aquest motiu, reclama per als autònoms ajuts urgents sense crèdits  i insta a partir d’ara a atorgar-los el lloc que es mereixen.

Aquesta demanda és plenament recolzada des del Col·legi de Pedagogs de Lleida, col·lectiu que també ha vist reduïts els seus ingressos, i des del Col·legi d’Interiors i Decoradors de Catalunya a Lleida. Els professionals d’aquest sector recorden la importància que particulars i emprenedors mantinguin la il·lusió de tirar endavant els seus projectes “això sí, depenent sempre que els bancs vulguin obrir l’aixeta del crèdit”, apunta el seu president, Albert Salvia.

Entretant, l’Associació d’Empreses de Neteja d’Edificis i Locals apunta que l’afectació de la pandèmia ha estat severa al deixar-se de prestar serveis en empreses i llars, fet que ha obligat a suspendre contractes o a reduir les jornades de les treballadores del sector. Tanmateix, el president d’aquest gremi, Josep Tarragona, augura que d’ara en endavant, “malgrat que els particulars ajustaran les seves despeses, l’obligació de higinienitzar, desinfectar i extremar totes les precaucions sanitàries garantirà l’activitat de les empreses del sector”.

Un altre sector que també ha registrat una pèrdua de clients important és el de la jardineria. El president del Gremi de Jardiners de Lleida, Juan Carlos Pascual, augura que molts clients no podran assumir la despesa dels costos del manteniment dels seus espais verds, fet que es traduirà en una menor facturació i obligarà al reajustament de plantilles i inversions previstes. Apunta igualment que l’ús de les noves tecnologies pot ser una bona eina per intentar recuperar clientela.

D’altra banda, els promotors també han notat “una aturada greu” en un moment en què el sector registrava una normalització de l’activitat. En els propers mesos, i segons confia el president dels APIs de Lleida, Josep M. Esteve, la correcció del preu dels pisos i locals a la província serà més moderat que en grans capitals.

Per la seva part, des del Col·legi d’Educadors i Educadores Socials de Catalunya, associats a COELL, ateses les experiències a què esta fent front el col·lectiu per la pandèmia, recomanen a la societat “enfocar-se en nous valors i replantejar-se i gaudir del que tenim”, segons explica Jordi Baiget.

Una altra reflexió a subratllar és que, tant gremis i associacions de COELL destaquen que el conjunt de la societat està recuperant la confiança en el món empresarial en general “perquè estem demostrant que tenim capacitat d’organització i d’adaptació en situacions adverses com les actuals”, en paraules de la presidenta de l’Associació de Promotors, Pilar Pallàs. 

Per últim, el president de del Col·legi Oficial d’enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Lleida, Ramon Grau, alerta que “aquesta pandèmia ha deixat clar que existeixen sectors de producció que no es poden delegar en països tercers i aquí tenim talent suficient per desenvolupar tecnologia” i, en aquest sentit, fa una crida a potenciar la indústria 4.0. Alhora, insta a fer polítiques en pro del desenvolupament de sectors que s’han revelat claus com ara la salut, l’ensenyament, la tecnologia i la investigació.