⏯️ El Parlament català aprova la llei de la ciència

El Parlament ha aprovat la llei de la ciència amb l'objectiu d'enfortir el sistema de recerca català i donar més reconeixement als seus professionals. La nova llei s'ha validat amb els vots a favor de tots els grups menys Vox, que hi ha votat en contra, i la CUP, que s'hi ha abstingut. El document incorpora un marc legal i diversos instruments per consolidar-la també en l'àmbit internacional. En el seu desplegament contempla una estratègia catalana d'igualtat de gènere en ciència, un pla estratègic universitari en recerca d'excel·lència, l'estratègia d'innovació i transferència de coneixement de Catalunya i l'estratègia catalana de ciència oberta, entre d'altres.

Així mateix, busca afavorir la participació activa de la ciutadania i de les organitzacions de la societat civil en el disseny de les polítiques públiques de R+D+I.

Entre els principals eixos hi ha el de fomentar la recerca que es fa a les universitats, millorar la interconnexió amb el teixit empresarial, així com avançar en un model d’inversió amb un pes equilibrat entre el finançament públic i privat. La nova llei també espera promoure la cultura i l'educació científica, així com la capacitat innovadora en tots els nivells del sistema educatiu i en les activitats de formació amb un doble objectiu: despertar les vocacions científiques i contribuir a la capacitació i la participació activa de la ciutadania.

A més, la nova norma reforma i impulsa la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació com a òrgan col·legiat de coordinació de les competències de la Generalitat i crea el Consell per a la Recerca i la Innovació de Catalunya i el Consell de Mecenatge en Recerca, Desenvolupament i Innovació com a nous òrgans consultius.

Pel que fa al personal investigador i tècnic del sistema, es proposa oferir millores en la lluita contra la precarietat laboral, l'avanç en l'estabilitat i la renovació generacional. A més vol fomentar les carreres professionals obertes i reconegudes dins de la comunitat científica internacional. La generació, retenció i atracció de talent basada en el mèrits, també serà una de les prioritats.

El dictamen de la comissió ha arribat a la votació final al ple amb 106 esmenes reservades pels grups, 70 de Vox, 19 del PSC i 17 dels comuns. Entre les qüestions aprovades hi ha l'esmena dels comuns que proposava explicitar que el Govern ha de garantir l'accés al sistema d'R+D+I de nous investigadors i preveure criteris amb perspectiva de gènere i equitat territorial.

Durant la seva presentació al ple, el conseller de Recerca i Universitats, Quim Nadal, ha recordat que aquest projecte de llei va néixer la tardor del 2018 i ha subratllat que ha tingut la participació dels seus quatre predecessors: els consellers Carme Chacón, Ramon Tremosa i Gemma Geis.

Suport "aclaparador"

Nadal ha celebrat l'aprovació de la llei i ha remarcat que es tracta d'una norma "de país". En declaracions als mitjans després que el ple hi donés llum verda el conseller ha remarcat que la votació ha estat "molt alliçonadora" perquè "ha transcendit la conjuntura de discrepància política" i ha convertit el text en "una llei de país, pel país i per a la gent del país". En aquesta línia, ha volgut posar en valor que el suport al text ha estat "aclaparadorament positiu" tret d'alguna "excepció" que hi ha votat en contra –Vox- i "alguna abstenció minoritària" –la CUP-.

El conseller ha destacat que la llei està feta "pensant no només de portes endins" en el sector de la recerca sinó "pensant en el país i la societat en el seu conjunt". "Pensa en el país sencer i només podria ser així, no pot ser una llei dedicada exclusivament a qüestions corporatives dels grups i dels centres interessats", ha argumentat.

El debat

Durant el debat el diputat ponent relator de la llei, Ramon Tremosa, ha agraït la predisposició als grups parlamentaris que han participat a la ponència i ha assegurat que és "una versió millorada" del projecte de llei que va aprovar el Govern fa 13 mesos. El diputat de Junts ha subratllat que és "una bona llei" i ha argumentat que farà que "de manera permanent" la recerca, el desenvolupament i la innovació siguin "una prioritat política, econòmica i social" de Catalunya.

Per la seva banda, la portaveu del grup parlamentari del PSC, Alícia Romero, ha començat la intervenció assegurant que és "un bon dia per a qui estima la ciència" i ha remarcat que la "cuina lenta" del text ha permès fer "un debat relaxat i enriquidor". A més, ha destacat que durant la tramitació "gairebé s'ha refet" la proposta inicial.

El diputat d'ERC Ernest Maragall ha defensat que es tracta d'una "llei de país" i ha fet una crida a aprofitar la norma per "aplicar una política científica en majúscules". "La que el país necessita i necessitarà, una política científica que ens connecti amb les prioritats, objectius, estratègiques econòmiques, industrials i socials; més enllà de l'excel·lència acreditada i la competitivitat guanyada a pols des del talent individual i l'esforç col·lectiu", ha conclòs.

El diputat dels comuns Marc Parés ha defensat que la generació de nou coneixement és "la base per fer avançar la societat" i "fer servei a la comunitat" i ha explicat que ha de ser un camí "que obri portes i no les tanqui". En aquesta línia, ha reclamat equiparar-se als estàndards internacionals pel que fa a salaris i a condicions laborals.

Al seu torn, el portaveu de Cs al Parlament, Nacho Martín Blanco, ha aprofitat per reclamar que a les universitats s'ha de respectar la llibertat ideològica i el dret de càtedra. Alejandro Fernández (PPC) ha remarcat que el vot favorable dels populars és "un reconeixement al sector" i "un agraïment a les aportacions" dels experts, però ha criticat que a la recerca li cal "menys tutela, no més" i ha dit que això és un dels aspectes que "més grinyola" del text.

En canvi, el diputat de la CUP Dani Cornellà ha criticat que la norma és "una oportunitat perduda" perquè ha oblidat alguns aspectes. A tall d'exemple s'ha referit a la perspectiva de gènere, que creu que es queda en un pla superficial perquè no té en compte les dones migrades, per exemple, o en la defensa de la recerca en català, que subratlla que "ni es menciona ni es regula" per tal de fomentar-la. També ha denunciat la "neoliberalització del sistema universitari" perquè s'obre la porta perquè universitats privades es presentin a concursos públics o perquè es manté i reforça les col·laboracions públicoprivades amb grans empreses.

Per la seva banda, el diputat de Vox Manuel Acosta ha denunciat que el Govern ha volgut aprovar la llei abans d'acabar l'any "costés el que costés" i ha qualificat el debat per aprovar la norma de "farsa" i de "pantomima intolerable".