El preu de la llet continua per sota de costos i marca mínims des de l'agost del 2009

El preu que reben els ramaders catalans per la llet continua estant per sota dels costos de producció, la qual cosa agreuja la crisi que arrossega el sector des de l'alliberament del mercat després de finalitzar el sistema de quotes. I tot malgrat que el ministeri d'Agricultura va intentar frenar-ne la caiguda a través d'un acord en el qual la indústria es comprometia a millorar el preu en origen. Segons les dades que han ofert a SEGRE els sindicats agraris, els productors catalans reben actualment uns 30 cèntims per litre de llet de mitjana, per sota del que els costa produir-la. Aquest fet situaria el preu de la llet en origen en el nivell més baix des de l'agost del 2009.

Tant Unió de Pagesos com JARC constaten que en algunes comunitats autònomes, com a Galícia, sí que s'ha notat una millora del preu, però perquè aquestes ja arrossegaven un nivell molt baix, i insten a esperar al mes que ve per veure com evolucionen els nous contractes. Tanmateix, coincideixen que l'acord lacti no serveix de res si no s'obliga a complir-lo i exigeixen que es frenin pràctiques molt perjudicials com és la venda a pèrdues.

JARC assenyala que el preu els preocupa molt perquè a Catalunya "s'han fet molts esforços perquè les explotacions es dimensionin" i diuen que ara aquests productors "estan carregats de deutes". Per la seua part, UP recorda les mesures que fa anys que reivindica, com l'etiquetatge en el qual s'indiqui l'origen de la llet i prohibir que aquesta es vengui com un producte reclam.

"Ara la llet és més barata que l'aigua", denuncien les organitzacions agràries. Pel que fa als ajuts, cap dels dos confia que beneficiï molts productors catalans, ja que estan pensats per a explotacions que ja no són viables.

A Lleida, un 60 per cent de les explotacions lleteres han desaparegut, al passar de les 429 l'any 2000 a 169 el 2014, segons les últimes dades disponibles de la conselleria. Per comarques, l'Alt Urgell ha perdut 84 granges i a l'Urgell ja no n'hi ha cap. Els sindicats atribueixen aquest abandó al fet que el productor no es guanya la vida amb els baixos preus, la qual cosa representa que els fills no es decideixin a agafar el relleu.