Els regants del Canal d'Urgell canviaran els seus conreus per d'altres que requereixin menys aigua
Temps aproximat de lectura:
Peu de foto:Cedida per la CGRCU
Peu de foto:Cedida per la CGRCU
La Comunitat General de Regants del Canal d’Urgell (CGRCU) ha admès aquest diumenge que, a hores d’ara, resten a l’espera de l’evolució meteorològica per garantir les dotacions i les reserves d’aigua per la pròxima campanya de reg, que s’ha d’iniciar a la primavera. Així, ho ha confirmat el director general de la CGRCU, Xavier Díaz, durant el transcurs de la junta general ordinària, que ha tingut lloc aquest matí a Mollerussa.
La CGRCU procurarà que els pròxims cultius disposin de l’aigua necessària per no perdre collites, tot i que reconeix que les reserves estan molt baixes, per la qual cosa, les dotacions de reg depenen de les pluges que es produeixen en el que resta d’hivern. La campanya de reg, que s’inicia per Sant Josep, s’acostuma a allargar des de mitjans de març fins a finals de setembre.
Enguany, segons ha explicat durant la junta el director general de la CGRCU, Xavier Díaz, els regants han optat per sembrar cereals d’hivern, com el blat i l’ordi, deixant de banda altres com el panís, que requereixen més aigua. Aquest exemple, davant de les incerteses de la disponibilitat hídrica, denota l’aposta dels pagesos per assegurar-se una collita i uns ingressos mínims en un context d’emergència climàtica.
La situació de sequera estructural ha servit als responsables de la CGRCU per defensar i reivindicar la necessitat d’avançar en el Pla de Modernització dels Canals d’Urgell. En aquest sentit, Xavier Díaz, ha explicat que “després de comprovar que les decisions de la campanya de reg estan en l’aire, mentre continuem avançant en el pla d’obres ordinàries, ara es demostra més que mai que és el moment òptim d’abordar la modernització en les operacions de transport i aplicació de l’aigua”.
La modernització dels Canals d’Urgell, un projecte de país
El projecte de modernització que impulsa la Comunitat General de Regants del Canals d’Urgell contribuirà a la millora de l’autonomia alimentària de Catalunya, que importa el 60% dels aliments que consumeix.
Així doncs la modernització de la infraestructura implicarà poder introduir nous cultius, crear noves indústries agroalimentàries, fet que, d’altra banda, permetrà fixar la gent al territori i fomentar-ne el repoblament. La modernització d’aquesta infraestructura permetria garantir la reserva hídrica del país i evitar episodis de manca d’aigua.
L’import total previst d’inversió en la modernització del Canal d’Urgell, incloent el reg en parcel·la, se situa al voltant dels 1.420 milions d’euros, i tot que el calendari definitiu no està tancat, la previsió és que es porti a terme en set anys (2021-27). El departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural té redactats els primers quatre projectes que permetran iniciar les obres en 11.600 hectàrees, amb una inversió de 110 milions d’euros de cara al proper any 2023. El projecte s’ha presentat al Ministerio de Transición Ecológica i està pendent dels ajuts europeus dels Fons Next Generation.
Una de les vies verdes més llargues d’Europa
El projecte de la modernització del regadiu dels Canals d’Urgell està lligat a un ambiciós projecte mediambiental que preveu enllaçar els 325 quilòmetres de camins que circulen vora els canals per convertir-los en una de les vies verdes més llargues d’Europa. Respectar l’arbrat i recuperar les antigues casilles dels canalers, les persones que vetllaven per l’aigua des de l’inici de la construcció de la infraestructura, són alguns dels detalls del projecte que ja s’han pogut testar en el primer pla pilot. Es tracta d’un projecte transformador dels usos de l’aigua, del paisatge, però també ho vol ser de l’economia de la zona, ja que permetrà fomentar el turisme sostenible, així com models de negoci basats en l’economia verda.
