La Generalitat demana una moratòria en la llei que prohibeix la crema de residus agrícoles

La Generalitat ha demanat una moratòria en l'aplicació de l’article 27.3 de la Llei estatal 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, el qual prohibeix amb caràcter general la crema de les restes vegetals generades a les activitats agrícoles, ramaderes i forestals, segons que ha dit aquest dijous Teresa Jordà i Roura, consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya en el decurs de la inauguració de la Fira Agrària de Sant Miquel (Saló Nacional de la Maquinària Agrícola) i d’Eurofruit (Fira Professional de Proveïdors de la Indústria Fructícola).

Jordà ha explicat que qualsevol decisió que afecti el sector s'ha de fer al costat de pagesos i ramaders i que, per tant, la prohibició de la crema de residus vegetals no s'ha legislat com cal perquè “exigeix al sector primari un esforç que ara mateix no pot assolir perquè no té recursos i els que té els ha de destinar a altres prioritats”.

Segons Jordà, a Catalunya no es cremen residus plàstics amb els vegetals, amb comptades excepcions que ja es controlen, de manera que la seva conselleria ja s'ha queixat al Govern espanyol per tal que faci una moratòria de la nova llei i dialogui amb el sector per trobar-ne una solució. També ha afegit que la seva conselleria ja ha fet algun avenç com ara impulsar les autoritzacions no individuals, que ha xifrat en 120.000 l'any, la qual cosa és una “bestiesa”.

Pel que fa a les ajudes directes al sector primari, ha dit que caldria que només fossin puntuals, però que des de la seva conselleria no té gaire marge de maniobra, encara que la seva màxima preocupació “és que els pagesos i ramaders es puguin guanyar la vida”. En aquest sentit, ha destacat les polítiques de la Generalitat de renovació generacional del sector, tot i que va reconèixer que “l'administració és massa lenta, però al final donarà els seus fruits”.

En general, la consellera reconeix que el malestar de la pagesia és normal perquè la situació actual és ben complicada, fins i tot abans de la guerra d'Ucraïna, i entenc que els pagesos siguin activistes i aprofitin fires com la de Sant Miquel per queixar-se i protestar. “El sector ha de ser activista perquè realment no té preus justos i nosaltres els ajudarem en tot el que calgui, però tampoc tenim totes les eines”, ha dit.

L’alcalde Lleida, Miquel Pueyo, ha afirmat que la Fira Sant Miquel “és referent arreu del territori i de l’Estat és, precisament, perquè té una capacitat innata d’adaptar-se i saber llegir les necessitats econòmiques i socials de cada moment. És per això que aquesta Fira presentem el primer Congrés BIT (Bioeconomia, Innovació i Tecnologia), una aposta clara per aquest concepte de la “bioeconomia”, un model econòmic circular que, sens dubte, haurà d’estar al centre de les futures activitats econòmiques i que està perfectament alineat amb les polítiques que s’estan impulsant des del Govern de la Generalitat”.

Pueyo ha afegit que Lleida “és la capital AgroBioTech del sud d’Europa, i ho és de la mà de la Fira de Sant Miquel, del Parc Científic i Tecnològic, de la Diputació, de la Generalitat, de la Universitat de Lleida, de la Cambra de Comerç. Ho és gràcies a tots els agents econòmics i socials que l’envolten. I podem dir, per fi, que hem trobat el nostre model d’economia, el nostre model de creixement econòmic. Un model que volem que sigui, a més a més, sostenible”.

El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha parlat de la capacitat de resiliència i de superació de món agrícola català, afirmant que “una bona prova del que us dic és que en aquesta edició de Sant Miquel, més que mai, Lleida agafa les regnes del destí del nostre sistema productiu i ens convertim en la capital de la bioeconomia, amb el Congrés BIT que hem inaugurat aquest dijous i amb la BIT Expo que us convido a visitar”. Talarn ha incidit en que “la transformació del nostre sistema econòmic en base a la bioeconomia no la podem fer sense tots els actors el sector primari, al qual no pensem renunciar, sinó que treballem precisament per a reforçar-lo, perquè aquí trobem les bases per a garantir el futur de les properes generacions”.

“Amb la bioeconomia volem transformar l’actual sistema econòmic extractiu en favor d’un territori basat en un model d’economia verda, circular i altament digitalitzada, que reforci sectors estratègics i faciliti la aparició de sectors emergents i nous models de negoci que ens facin ser un territori atractiu per a fer arrelar projectes de vida i retenir talent al nostre entorn rural”, ha reblat.

De la seva banda Jaume Saltó, president de la Cambra de Comerç i Indústria de Lleida, ha destacat la vessant tecnològica de la fira amb espais com l’àrea 5G, centrada en les tecnologies aplicades en el camp de l’agricultura, la ramaderia i la gestió de l’aigua i que enguany acull 15 presentacions de projectes que estan desenvolupant empreses i centres tecnològics del sectors com l’EURECAT o l’IRTA.

En referència a l’Agenda Rural de Catalunya impulsada per la Generalitat, Saltó ha sol·licitat a la consellera suport per al món empresarial amb demandes com “un territori connectat per garantir la mobilitat sostenible i la possibilitat de’activar projectes empresarials des del territori rural”, així com “accelerar la transició energètica per poder fer front a la dependència dels combustibles fòssils”. 

El president de la Cambra ha demanat també a la Generalitat més inversió pública per a la demarcació de Lleida. “Necessitem inversions que suposin una quantia superior al nostre PIB, perquè cal fer front a la baixa densitat de població, la més baixa de les quatre demarcacions”, ha dit, i ha posat com exemple les que s’haurien de fer en la modernització de les infraestructures hidràuliques de reg, “les quals esdevenen, amb tots els avenços tecnològics que ara s’estan produint, inversions intel·ligents perquè poden dinamitzar el teixit productiu lleidatà”.

La 68a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel (Saló Nacional de la Maquinària Agrícola) i la 37a edició d’Eurofruit (Fira Professional de Proveïdors de la Indústria Fructícola) tenen lloc del 29 de setembre al 2 d’octubre de 2022 amb 290 expositors directes, que ocupen una superfície bruta d’exposició de 54.000 m2, i més de 50 activitats paral·leles, entre jornades tècniques, conferències, presentacions, reunions professionals i demostracions. L’esdeveniment firal compta amb expositors de Finlàndia, França, Itàlia i els EUA que presentaran equips per treballar el terra, vehicles agrícoles de nova generació (microtractors elèctrics amb Visió per Computadora i Intel·ligència Artificial), sistemes antigelades i fabricació de biogàs a partir de residus de fruita.

Cal destacar que la Fira de Sant Miquel és el marc el primer Congrés sobre Bioeconomia, Innovació i Tecnologia (Congrés BIT), que es porta a terme els dies 29 i 30 de setembre a la Llotja de Lleida i que té com a objectiu promoure la transformació del sector primari per mitjà de la promoció d'estratègies empresarials i d'innovacions tecnològiques que permetin una producció d'aliments i bioproductes més eficient, saludable i respectuosa amb el medi ambient. A banda del congrés, la Fira de Sant Miquel també inclou el Bit Expo, al Pavelló 4, amb 800 metres quadrats de superfície destinats a empreses del sector, als centres de recerca catalans i a l'Àgora Bit, un espai de debat i jornades tècniques.

Els sectors representats a la fira són els de l’agricultura de precisió, la maquinària agrícola, els equipaments i serveis per a l’agricultura i la ramaderia, els productes i aliments de proximitat, l’embalatge, el viverisme, la defensa vegetal, la maquinària industrial, la protecció antipedra, els sistemes auxiliars, el reg, els drones i l’automoció.