La Paeria ha afavorit l'estigmatització de la Mariola, segons una investigació de la UdL

L'administració local ha estat un agent potenciador de l'estigmatització que pateix el barri de La Mariola de Lleida. Ho ha fet fonamentalment a través de l'urbanisme, amb la manca d'equipaments de ciutat i de monuments, de suport a empreses i comerços, la concentració d'habitatge públic i els desplaçaments i reallotjaments. Així ho posa de manifest el llibre de l'investigador de la UdL, Juan Manuel Solís, La Mariola desde dentro y desde fuera. Efectos internos del estigma territorial, publicat per la UdL en la col·lecció Espai/Temps que es presenta aquest dijous a la tarda a la Facultat de Lletres.

L'estudi posa de manifest que La Mariola és actualment una zona de control social de la pobresa i d'aquesta manera ho veuen els seus habitants. Això es degut en bona part a la ineficàcia de les institucions i al tracte desigual rebut en comparació a altres barris de la ciutat.

A tot això se li sumen els prejudicis dels lleidatans sobre un barri on no existeix, afirma l'autor, una gran activitat criminal ni venda exagerada de drogues. Uns prejudicis que també tenen els treballadors socials respecte els habitants del barri, els quals pateixen aquesta doble discriminació: la de les institucions, organitzacions i empreses, que es tradueix en els accessos al mercat laboral i els habitatges, i la que es produeix des de fora i fins i tot dins el mateix barri entre diferents sectors.

L'obra també fa propostes per recuperar La Mariola, no només per als seus habitants sinó per a tota la ciutat de Lleida:

• Reduir la contínua presència policial al barri
• Implantació d'una renda bàsica ciutadana que allunyi joves, dones i aturats del treball informal o il·legal
• Creació de comerços i empreses al barri amb interès per a la resta de ciutadans
• Recuperar les activitats i festes populars al carrer, que convidin els lleidatans a visitar-lo.
• Actuacions contra el problema més important de La Mariola: l'habitatge a través de cessió d'habitatges buits en possessió de l'administració i les entitats bancàries a la ciutadania, agilització dels processos burocràtics, i creació de cooperatives d'habitatge gestionades pels veïns que donin solucions a la manca d'habitatges i a la rehabilitació dels mateixos.

Solís conclou que l'Ajuntament i la resta d'organitzacions han de crear una ciutat policèntrica que convidi als lleidatans a passejar per tots els seus barris perquè tots ells són dignes i que les actuacions que hi facin les administracions vagin més enllà dels Plans de barris perquè aquests solen estar omplerts d'accions semi-buides de contingut que no tenen continuïtat en el temps.