Marc Solsona: "Nosaltres diem la veritat, assumim riscos i donem la cara, sense fer proclames que no puguem complir"

LLEIDACOM / Lourdes Farré
06-02-2021
  • Marc Solsona: "Nosaltres diem la veritat, assumim riscos i donem la cara, sense fer proclames que no puguem complir"
    Peu de foto: 
    Foto Miquel de Santiago

Marc Solsona, cap de llista del PDeCAT per Lleida a les eleccions del 14 de febrer, va néixer a Mollerussa el 7 d'abril del 1976. És un amant de les sèries, el bàsquet i la música i la seva vocació política comença des de ben petit en l'època d'institut "començo a ser delegat de classe, representant dels alumnes als consells escolars, ben bé del consell de la parròquia, monitor de colònies...".


Tres racons preferits de Lleida, Ponent i Pirineus?

El primer racó per mi és de Mollerussa i són els jardins de la Casa Canal, el segon és l'Església de Taüll, amb el seu pantocràtor. És una imatge que tenia a l'habitació i que per tant, em va acompanyar durant tota la meva època estudiantil i em donava seguretat i força. I un altre racó seria la Seu Vella, és patrimoni de les nostres terres i és el que també ens defineix com a lleidatans.

Has viscut a més llocs a banda de Mollerussa?

Viure-hi no. He sigut sempre bastant nòmada, fruit de la feina he estat a Barcelona, Madrid, però viure sempre he viscut a Mollerussa.

Amb quin animal t'identifiques?

Et diria que amb un cavall, són animals elegants, intel·ligents i que ajuden a les persones, ja que estan associats a diferents teràpies curatives.

Breument, com vas viure el confinament domiciliari? T'ha tocat de prop?

No, nosaltres hem tingut sort que no hi han hagut casos en la família directa, ni indirecta, però hem tingut contactes de segona anella que ens han fet copsar. El confinament domiciliari jo l'he viscut de dues maneres. Com a pare de família a casa, amb dos fills d'11 i 14 anys, edats en la que ja necessiten el seu espai i nosaltres sempre hem viscut amb un pis de 90 m2, sense jardí o espais exteriors. Com que no fèiem molta vida a casa, mai ens havíem plantejat la necessitat de tenir-hi unes condicions diferents, tampoc teníem despatx... Ho vam haver d'adaptar tot sobre la marxa. Per altra banda, també l'he viscut com a alcalde, fent des de casa les diferents comunicacions, habilitant platós de televisió per poder fer els missatges a la ciutadania, lamentant les 13 morts que hi ha hagut durant aquest temps a Mollerussa, i l'impacte que hi ha. L'he viscut amb molt respecte, però també assumint el rol de prendre decisions, i com que sóc la primera autoritat en salut pública del municipi, he fet en tot moment el que crec que havia de fer i així ho he portat, amb molta responsabilitat i respecte.

Recicles a casa teva?

Sí. Tenim des de fa molt de temps un quit de brossa amb el rebuig, el plàstic, el vidre i el paper.

Quin o quina rival política convidaries a sopar a casa teva?

Hi convidaria a l'Òscar Ordeig, per exemple, perquè som pares del mateix equip de futbol dels nostres fills. Tenim una relació política que és de rivals, però sense cap problema.

Foto Miquel de Santiago
Foto Miquel de Santiago

Quins estudis has cursat?

Vaig estudiar Història a la Universitat de Lleida, però no vaig acabar la carrera. Vaig començar a estudiar i treballar a la vegada, i al final la feina em va portar a no finalitzar la carrera. A banda, he fet diferents cursos d'especialització en l'àmbit comercial, d'administració pública... i m'he anat formant paral·lelament a la meva vida professional.

Quina professió tens al marge de l'acció política?

Quan no he estat en política, he treballat en l'empresa privada, en una empresa de telecomunicacions i de diferents vessants de calefacció, en l'àmbit de gestió i control de l'empresa. Números, proveïdors, i diferents organitzacions de seguiment i control.
Has estat mai a l'atur i has rebut algun tipus d'ajut per desocupació?
No, he tingut la sort que sempre he tingut períodes de treball. A la meva família som tres germans a casa i sempre hem hagut de treballar per pagar-nos els estudis, el carnet de cotxe... Per pagar-m'ho tot. Per tant, podem dir que sempre he estat vinculat en els estudis i el treball simultàniament.

Quant temps fa que estàs dintre de la política?

Jo vaig concórrer les primeres eleccions com a regidor en una llista electoral l'any 1995 a Mollerussa, però no va ser fins a l'any 1999 que vaig començar a ser regidor de joventut i festes i partir d'aquí, vaig anar pujant fins que l'any 2010 fruit de la renúncia de l'alcaldessa de Mollerussa vaig aconseguir l'alcaldia, el 17 de desembre de 2010. Més tard, i a partir del 2011 és que porto tres mandats amb majoria absoluta en el municipi, que vaig combinar, des de finals del 2011 amb quatre anys al Congrés dels Diputats a Madrid, i després ja he estat aquestes dues anteriors legislatures al Parlament de Catalunya.

Com i per què vas entrar en política?

Moviment associatiu de fa molt temps, implicació en el municipi, ganes de canviar les coses i decidir per un mateix. Jo sóc dels que sempre he pensat que la política o la fas, o té la fan, per això jo prefereixo intentar fer-la, i si això vol dir assumir responsabilitats, donar la cara, aguantar crítiques i pressió, però fer-ho, em sembla que és un bon pas. Penso que tothom hauria de passar per un ajuntament, entitat, o qualsevol lloc on poder veure realment el que implica haver de construir municipi, país i territori, des de la gent. I la política entesa com l'entenc jo, és un instrument molt potent per poder canviar les coses i per tant, la poso en valor. Mola gent, es troba dins l'estat de confort de criticar la política, jo em situo en l'estadi de defensar-la al 100%. No hi haurà mai un moment en el qual no hi hagi política, i per tant, hem d'intentar que aquest espai polític, l'ocupi la gent que realment cregui en ella.

Foto Miquel de Santiago

És imprudent celebrar les eleccions el 14 de febrer tenint en compte la situació epidemiològica?

Crec que tothom coincideix en el fet que el 14 de febrer no s'haurien de fer. També crec que no s'haurien de fer el 30 de maig, perquè no podem allargar-ho molt, però aquestes setmanes de febrer, on estarem als pics més alts de l'onada, ningú aconsella que es pugui fer. Això vol dir que hi haurà poca atenció electoral, molta abstenció perquè hi ha por, angoixa, problemes de constitució organitzatius de meses... tot apunta que no és una bona data, però també plantegem-nos una cosa, per què hi ha eleccions el 14 de febrer? Perquè des del gener de l'any 2020, va haver-hi un president del Govern que va dir que el Govern estava esgotat i que aniríem a eleccions després d'aprovar els pressupostos. Els pressupostos es van aprovar, no vam anar a eleccions, va arribar la pandèmia i ha fet que tot s'accentuï. Es va inhabilitar un president i es va decidir no substituir i nominar cap president. Un cop es fa això, políticament hi ha uns comptadors legislatius que marquen les dates, per tant, que sigui el dia 14 és fruit de la dissolució del Parlament 54 dies abans, perquè no hi havia president, ja que hi havia un acord dels partits de govern que no n'hi hagués. Per tant, la culpa la podem posar en molts llocs, es pot repartir. Una cosa és que no estigui bé que es celebrin les eleccions el pròxim dia 14 de febrer, però pensem també en perquè estaven programades pel dia 14, i veure'm que molta gent que ara se'n queixa, també en té certa responsabilitat.

Com s'entén que no es permeti sortit del municipi per oci però sí per assistir a un míting electoral?

Nosaltres no ho compartim i hem fet una campanya 100% telemàtica. Hem habilitat un plató dins la nostra seu, una web amb Podcast, estem fent moltes videoconferències i fem territori dins dels marges que ens marca la norma. Sí que és veritat, que la defensa dels drets fonamentals hi ha de ser com a demòcrates, i hem de defensar el fet de la manifestació política, però amb un Govern ple d'incongruències i contradiccions a l'hora de gestionar aquesta pandèmia, només falta que ara llancem també missatges contradictoris que no ajuden que la gent faci manifestació política, a escala de mobilització de gent, sinó que la gent faci una manifestació política ara va en contra de la política, per tant no sé quin interès hi ha aquí per intentar, com deia abans, fer les coses bé. Per exemple, nosaltres vam fer ahir, divendres 5, un míting electoral a Mollerussa a porta tancada, telemàtic totalment, però fent els diferents territorials i la gent ho va poder seguir. Com a alcalde m'hagués encantat poder obrir el teatre o fer un acte a l'aire lliure, però volem fer una campanya responsable i segura, i per tant, serem coherents. El dia que vull que la gent es mobilitzi és el dia 14 de febrer per anar a votar, i faig una crida a què la gent voti per correu, els que creguin que ho han de fer, i si no a acudir-hi presencialment el dia 14, perquè no servirà de res el dia 15 lamentar-se del que s'hagués pogut fer o no, qui hauria guanyat o no.

Com creus que la gent podria recuperar la confiança amb els i les polítiques?

Nosaltres diem últimament que es parla molt de polítics, i es parla poc de polítiques, les accions de fer política. Nosaltres apostem per fer-ho de baix cap dalt, per això som una llista d'alcaldes i alcaldesses. Gent propera, que piquem pedra cada dia davant de la gent, que estem al carrer, vivim, sentim i estimem els nostres municipis, i només des d'aquesta mirada de proximitat aconseguirem buscar complicitats noves amb la ciutadania. I creiem que aquest exercici és el que et pot retornar el prestigi, que la política la fem no aquells que estiguin atrapats pel Twitter o que siguin més o menys mediàtics, que desconeixen el Govern, l'administració, que només tiren eslògans que no aporten res, sinó que és moment de pensar que la política la de fer aquella gent que ja la coneixem, que coneix el sistema, que dóna la cara davant la gent i que amb la suma del treball individual del dia a dia, et pot portar a noves persones i al re-prestigi de la política.

Què canviaries del teu partit?

No. Jo he decidit lliurement militar en aquest partit, associar-me al PDeCAT. És un partit independentista, humanista, feminista, que té una aposta per la sostenibilitat, que creu en el món local com a peça clau... Penso que el partit el fem els militants, les persones que el formem en som les responsables, per tant, escudar-se darrere el partit amb una idea que no t'agradi, és delegar la teva responsabilitat. El partit som les persones que en formem part, per tant jo canviaria coses d'aquestes persones? Incideixo en què les persones participen molt en el partit, perquè el partit representi la màxima sinceritat possible de la nostra gent que el representem. Però jo no estic aquí per canviar el partit, sinó per projectar-lo i intentar ser un instrument útil per la gent.

Foto Miquel de Santiago

En quin altre partit podries haver militat?

Jo vaig començar militant a la JNC (Joventut Nacionalista de Catalunya), i després he militat a Convergència democràtica de Catalunya, quan aquesta es va dissoldre vaig militar en el PDeCAT, que és la continuació del llegat o la política convergent. Jo sempre dic que sóc un convergent del PDeCAT, i amb aquesta idea vaig treballant de manera honesta i amb el cap ben alt a tot arreu.

Quina creus que pot ser la teva major aportació per millorar la vida dels habitants de la província de Lleida?

L'experiència governamental, honestedat, nosaltres diem la veritat, assumim riscos i donem la cara i per tant, no farem proclames que no puguem complir. Jo he signat un document que afirma que seré un diputat d'estricta obediència lleidatana, amb un manifest de defensem lo nostre, i això em dóna una responsabilitat major davant d'altres candidats que utilitzen Lleida només de plataforma electoral. Nosaltres ens hem compromès aquí per fer i per donar la cara, i crec que hem sabut llegir i definir que necessitem un nou estatus polític, econòmic, social i cultural, per les terres de Lleida, Pirineu i Aran, que a través del defensem lo nostre, aquest manifest que hem fet, passem per aquesta aposta de superació partidista, que vol establir unes prioritats al territori en un moment en què tot és molt complex. Hi haurà poques oportunitats, però n'hi haurà, i Lleida, no pot continuar sent un territori assistit, sinó que volem realçar les seves terres perquè creiem que tenim moltes potencialitats, estem molt ben situats geogràficament i tenim molt talent. Si fem les coses bé i ordenem prioritats, la punta de llança del canvi de la recuperació econòmica de Catalunya, ha de ser Lleida i amb això hi creiem moltíssim. La meva obligació llavors és, no només generar un debat d'esperança, confiança, de posar en valor l'autoestima d'orgull del qual representem, sinó conjugar-lo fruit de l'experiència, el bon Govern, i l'equip que tenim de gent molt bona, que ha disseccionat la nostra emissió política, en termes de màrqueting, amb propostes concretes, que fan que quan ho expliquem a la gent dels diferents sectors, sàpiguen que nosaltres anem a per totes.

Quins temes consideres importants en els que us comprometeu a treballar?

Nosaltres tot això ho hem resumit en què Lleida necessita un nou estatus polític, econòmic, social, territorial per les seves terres. El nostre territori no necessita una discriminació positiva, per ser com som, sinó el que necessita és el reconeixement de la nostra singularitat i diferències, i generar els instruments perquè amb aquests puguem competir en igualtat de condicions, no amb Barcelona, ni Girona, ni amb l'Aragó, sinó amb la resta del món perquè som un motor molt globalitzat. Només reconeixent la nostra diferència, serem capaços de poder competir amb igualtat de condicions. I competir vol dir en termes d'equitat social, renda, igualtat de gènere, d'oportunitats, en termes competitius a nivell econòmic i empresarial, és a dir normatives que ens permetin potenciar i facilitar que no és el mateix un autònom a Sort, o un autònom a Sabadell, per posar un exemple, i per tant, hem de buscar aquells elements que aportin aquest valor d'assentament territorial, de generar valor afegit, i d'intentar generar activitats d'estímul econòmic. Lleida ha de decidir si vol ser una societat assistida, que visqui de l'ajuda, o vol ser una societat que aposti per l'economia productiva d'estímul, i que permeti que els 11.000 estudiants de la Universitat de Lleida vegin en el territori una plataforma on fer el seu futur professional i personal. Amb aquesta idea és amb la que treballem, i fem una pregunta: Si de cop caigués una pluja de diners a Lleida, estaríem d'acord en que els hauríem d'invertir, o continuaríem amb les batalles històriques de 20, 30 anys en el territori, que han permès que no avancem?

Dues frases demanant el vot:

Necessitem aquest nou estatus econòmic, territorial, social, polític, cultural, per les terres de Lleida, Pirineu i Aran. Com que el necessita, nosaltres reclamem el vot de la ciutadania, ja que tenim clara la visió, la idea de superació partidista, tenim ganes de poder cedir i compartir amb tots els agents econòmics, socials i polítics les diferents estratègies territorials i per tant, jo demano el vot perquè represento al millor partit o candidatura per poder defensar els interessos de Lleida, Pirineu i Aran, ja que som la candidatura dels alcaldes.

Comparteix

També t'interessarà