Una de cada tres jures de nacionalitat espanyola que es fan a l’Estat a través del notari s’autoritzen a Catalunya

Una de cada tres jures de nacionalitat espanyola que es fan a l’Estat a través del notari s’autoritzen a Catalunya. Segons dades de l'Observatori Notarial de Catalunya, el 2022 se’n van autoritzar 8.834, més del doble que l’any anterior amb un total de 4.201 jures comptabilitzades i la gran majoria a persones d’origen marroquí. Pel que fa a nivell estatal, l’any passat es van autoritzar 27.013 jures. Les mateixes xifres assenyalen una tendència a l'alça els primers mesos del 2023. En concret, durant el primer trimestre, ja se n'han dut a terme 5.971, cosa que equival a més de la meitat de totes les que es van autoritzar el 2022. Només durant el mes de març la xifra ascendeix a 3.111 jures.

La declaració de voluntat relativa a l'adquisició de la nacionalitat, conegut com a jura de nacionalitat, és el darrer tràmit que una persona estrangera ha de fer per obtenir la nacionalitat espanyola. Puntualment, en ocasions anteriors, el Ministeri de Justícia havia recorregut al notariat per agilitzar els tràmits fins al maig del 2021, quan va aprovar definitivament la possibilitat de fer-les davant de notari amb l'objectiu de reduir temps d'espera. En aquest acte, la persona interessada jura o promet davant de notari guardar fidelitat al rei, obeir la Constitució espanyola i respectar les altres lleis de l'ordenament jurídic. També escull el nom i els cognoms, segons la legislació civil espanyola, i es determina el veïnatge civil.

Províncies i nacionalitats prèvies

Per províncies, Barcelona se situa com la província on més jures s'han tramitat el 2022, amb el 62% respecte al total. Tarragona ocupa la segona posició, amb un 17%; seguit per Girona (14,5%) i Lleida (6,5%).

Pel que fa a les nacionalitats prèvies, amb dades de l’any passat, en el cas de Catalunya, el major nombre de sol·licitants provenien del Marroc (3.000), seguits d’aquells sol·licitants de Pakistan (715), Hondures (566), Colòmbia (454) o Bolívia (410). En menys mesura, Rússia (169), Argentina (168), Gambia (163) o Cuba (150).

Les primeres xifres d’aquest 2023 mostren una tendència similar, també amb ciutadans de Marroc (678), només entre els mesos de gener i febrer. A nivell estatal, el 2022, sol·licitants del Marroc en primer lloc (8.765), seguits de Colòmbia (1.905) i Equador (1.734).

Un tràmit amb certes dificultats

Si bé hi ha un gran nombre de persones que opten per iniciar el tràmit de la nacionalitat, aquest pot presentar certes dificultats, tant pels sol·licitants com pels mateixos notaris. Un exemple és el fet que hi hagi països que tenen legislacions “totalment diferents”, com són els asiàtics. Ho explica la vicedegana del Col·legi Notarial de Catalunya, Raquel Iglesias, a l'ACN, que admet que una de les problemàtiques més comunes està relacionada amb els cognoms.

“Els fills no tenen el mateix cognom que els pares, les dones perden la seva pròpia identificació quan es casen... i altres peculiaritats que fan que, a vegades, no es disposi de la informació necessària”, relata. En aquest sentit, pot passar que s’hagi de demanar un certificat de naixement d’un dels dos progenitors i recuperar un cognom “que potser no reconeixen com a propi” i que “no s’ha utilitzat” fins aquell moment.

A més, Iglesias recorda que es troben amb situacions molt complexes, ja que hi ha persones que potser “no tenen relació amb els familiars”. “Hi ha vegades que no tenim certa informació i que tampoc la podem preguntar ni verificar”, afegeix.

Esperes que poden durar anys

Una altra de les particularitats del procés són les esperes, que es relacionen directament amb els terminis de validesa dels documents dels sol·licitants. “Normalment són de tres mesos”, detalla la vicedegana, “però encara que aquests estiguin vigent a l’inici del procés, entre que es presenta la sol·licitud i es resol, pot passar més d’un any”.

Tot plegat ve marcat també per la “dificultat” d’obtenir tot allò necessari dins el termini establert, ja que, sovint, les persones que demanen la nacionalitat es troben amb errors, per exemple, de traducció, que els poden obligar a tornar a començar tot el procés. “Molta gent necessita la nacionalitat per temes d’estudis, d’exàmens, de feina... aquesta espera pot suposar un problema personal molt greu”, insisteix Iglesias.

“Els notaris estem atenent la creixent demanda en un termini breu i confiem que aquesta agilitat pugui tenir una continuïtat al Registre Civil, a fi que no quedin frenades les posteriors gestions o projectes que aquests ciutadans volen iniciar”, demana. De fet, per Iglesias, la situació es podria millorar amb “més recursos” destinats al registre, així com una “connexió més directa” amb els notaris.

Iglesias recorda que en l’actualitat estan fent jures a ciutadans que van presentar la documentació el 2021. En comparació amb els registres civils és un temps relativament curt, ja que en certs punts de Catalunya si es demana una cita ara “els hi estan donant pel maig del 2025”, subratlla. “És veritat que si tenen cita, els terminis de la documentació no caduquen, però tampoc els permeten avançar”, lamenta.