Una Horta més residencial que agrària

Malgrat el seu tradicional substrat agrícola, actualment només 358 dels 3.047 habitatges unifamiliars de l'Horta de Lleida estan vinculats a l'activitat agràriaa que equival a tot just un de cada 7 (11,7%). Altat hi conviuen 2.689 cases unifamiliars desvinculades del sector primari, encara que no totes són habitables.

L'abandó de moltes explotacions ha comportat que la residència a les torres de l'Horta es desvinculés del cultiu de terres properes, constaten els estudis previs al nou pla d'ordenació urbanística municipal (POUM). En total, la superfície no urbanitzable de Lleida acull 9.134 construccions.

Això inclou, a més, altres edificacions relacionades amb l'activitat agrària, com 851 granges o activitats ramaderes; 670 dipòsits o sitges; 408 magatzems agrícoles; 135 hivernacles; i 24 cooperatives o centrals fructícoles.

No obstant, l'Horta acull també un ampli ventall d'usos econòmics. Hi ha 354 magatzems, 112 coberts, 99 indústries manufactureres no agràries, 32 comerços, 56 construccions d'ús esportiu, 26 activitats extractives, 24 edificis administratius, 24 aparcaments, 12 restaurants, 11 centres educatius i 6 d'ús religiós, dins d'un llarg etcètera que inclou usos tan insospitats com la presència de 24 barraques i 9 "nuclis zoològics".

Estudi de la UdL

L'estudi, elaborat pels geògrafs de la UdL Ignasi Aldomà, Montserrat Guerrero i Josep Ramon Mòdol, constata que l'Horta ha patit un procés similar al d'altres àrees periurbanes de pèrdua del seu caràcter agrari familiar, motivat per la fragmentació parcel·lària, que dificulta modernitzar les explotacions, i el mateix creixement urbà, mentre es generalitzen aprofitaments agrícoles més extensius, l'abandó de terres i la substitució d'explotacions per noves activitats. També hi han tingut influència, al seu torn, el creixement d'urbanitzacions il·legals, ara ja controlades, la reconversió d'edificis agraris a usos residencials i la implantació d'infraestructures que provoquen "efecte barrera".

Ordenació futura

De cara al futur, l'estudi planteja la necessitat de promoure l'agricultura de proximitat i de venda directa, afavorint les petites explotacions i fins i tot intervenint en el mercat de terra i promovent la recuperació d'espais erms. Així mateix, recomana apostar per nous usos lúdics, turístics, esportius i agroambientals, garantint la preservació del paisatge.