Els cinc noms vinculats al franquisme que queden a la llista de carrers seran substituïts

El govern de la Paeria substituirà al més aviat possible els cinc noms dels carrers dedicats a persones vinculades amb el cop del 1936 i el franquisme que encara queden a la ciutat. Així ho va anunciar ahir el primer tinent d’alcalde, Toni Postius, durant l’eliminació del gran rètol d’“A. Areny” de la passarel·la dels Maristes, sobre el qual van col·locar xapes metàl·liques.

L’anterior alcalde, Fèlix Larrosa, va substituir els noms d’Alcalde Areny (les plaques dels carrers), Germans Recasens, Sangenís Bertran i Alcalde Recasens per noms de dones, però va mantenir els d’Alcalde Sangenís, Alcalde Montaña, Carmel Fenech, Lluís Besa (no hi ha consens sobre si va estar implicat o no en la rebel·lió militar contra la República) i Juan Manuel Nadal Gaya (la placa de la qual mai es va arribar a col·locar).

Postius va remarcar que el “compromís del govern és suprimir tots els noms i símbols franquistes dels carrers” i va recordar que queden “algunes plaques amb el jou i les fletxes del Ministerio de Vivienda en pisos”. “La voluntat és, al més aviat possible, substituir els noms dels carrers, però és competència de l’alcalde”, va remarcar, i va apuntar que en algun cas s’han trobat “oposició dels propietaris a retirar les plaques i estem mirant des del punt de vista legal com podem solucionar el problema”. “Volem que Lleida ciutat deixi de tenir qualsevol tipus de simbologia franquista”, va recalcar.

L’alcalde, Miquel Pueyo, va indicar que havien previst que la qüestió dels noms de carrers vinculats al franquisme fos debatuda al consell de ciutat, igual que les medalles de la ciutat. “El plantejament que teníem com a govern de completar l’adaptació del nomenclàtor a uns paràmetres democràtics i de memòria històrica correctes era que no fos l’alcalde en solitari el que prengués les decisions”, va explicar. No obstant, va admetre que el consell de ciutat no estarà constituït fins a mitjans del 2020, una vegada formats tots els de barris, situació que pot provocar que decideixi ell la substitució dels noms a través d’un decret.

Va afirmar que s’ha reunit amb la comissió d’historiadors que va estar actiu en el mandat anterior i que avui ho farà amb la plataforma Lleida Lliure de Franquisme “per recollir els seus punts de vista”, i va dir que després prendrà “un període de reflexió fins a finals de gener”. “Ens havíem fet a la idea de debatre-ho al consell de ciutat, però si no està operatiu fins al juny, potser jo actuaré excepcionalment per via decret”, va remarcar.