De la Cuirassa a Albuquerque: una americana descobreix els seus orígens al call jueu de Lleida
Temps aproximat de lectura:
Peu de foto:L'arqueòleg Xavier Payà a les obres de la Cuirassa i una imatge de Schelly Talalay.
Schelly Talalay Dardashti viu a Albuquerque, als Estats Units, però la seva pàtria està repartida pel món. Tan repartida com l’origen dels seus cognoms, que han anat evolucionant conforme els seus avantpassats migraven al ritme dels moviments dels pobles jueus durant segles. És periodista i genealogista i el seu blog a internet s’anomena Tracing the Tribe (“rastrejant la tribu” en anglès) i intenta ajudar a persones jueves a investigar sobre la seva genealogia i a trobar els llocs d’on provenen les seves famílies. Això és precisament el que va fer ella fa uns anys. I és, precisament, el que l’ha unit per sempre a les terres de Lleida.
D’això ja fa 15 anys. El cognom Talalay és rús, la seva família prové de Bielorrússia. L’últim membre que vivia a Mogilev va portar cap a Nordamèrica documents sobre la història familiar que es remuntaven a 300 anys, però quan va morir al 1950 van llançar el recull amb la resta de les seves pertinences. “Mai podrem reemplaçar aquesta recerca històrica i sé que aquesta pèrdua em va animar a començar a investigar la nostra família i intentar reconstruir-ne la història”. Així explica la Schelly com va començar tot. A poc a poc, va anar estirant del fil fins arribar a la Cuirassa de Lleida. “Encara que la família Talalay va viure a Bielorrússia des de finals del segle XVII, sempre ens van dir que èrem d’Espanya i que el nostre nom allà sonava com Talaya”, explica la Schelly. En un dels viatges a Barcelona per visitar la seva filla, aquesta jueva va conèixer la genealogista i investigadora Maria José Surribas, que viu a Sant Cugat tot i que és originària de Lleida. Quan van visitar la capital del Segrià, van trobar la seva particular joia històrica: un document important als arxius de la Catedral signat per Mosse Talaya datat al 1358.
Saben que aquest Mosse Talaya era enòleg i que feia el seu propi vi, així que devia tenir la seva pròpia finca ja que per a que el vi es consideri kosher -la norma jueva sobre els aliments- una persona reconeguda havia de fer-se càrrec del raïm a mesura que creixia. Sospiten que la finca podria estar a Alcarràs, ja que van trobar un altre document de reclamació d’impostos en el qual surten uns germans Talalay al 1398 a aquesta població del Baix Segrià. A aquesta periodista genealogista jueva amb cor lleidatà li agradaria ubicar els terrenys del seu avantpassat Mosse Talalay. Està convençuda que als arxius immobiliaris de l’època ha d’haver algun rastre. Mentre, se sent satisfeta de completar una peça més del trencaclosques: “Crec que és molt important connectar amb les arrels de la família, no es tan fàcil per a les persones que es van allunyar fa tants anys , però per mi, va ser una sensació de tancament després d’un període llarg de temps”.
La propera visita que la Schelly té prevista a Lleida és a la Cuirassa. Fa mesos que segueix l’evolució de les excavacions que segur que li donen un context a la seva història personal. De fet, les troballes que s’han fet a l’antic call jueu de Lleida, permeten posar en context la història de la pròpia ciutat, una història fins ara gairebé desconeguda i que arran de les excavacions ha agafat una importància sorprenent.
Tres joies inesperades a sota del barri del Seminari
Una de les persones que està desitjant conéixer la Schelly Talalay és el Xavier Paya. És un dels membres de l’equip d’arqueòlegs municipals que treballen al projecte d’excavacions de la Cuirassa. Amb l’espurna de l’emoció en la mirada, parla de com les troballes de la Cuirassa ens permeten explicar millor la ciutat, traslladar-nos 700 anys enrere i “fer una foto” dels costums i la forma de vida del col·lectiu jueu entre els segles XII i XIV.
Per què té tanta importància científica l’excavació que s’està fent a la Cuirassa? Doncs perquè, per casualitat, l’equip d’arqueòlegs municipal va trobar una casa gairebé sencera amb objectes enterrats perfectament conservats com no n’hi ha cap a Espanya. Abans de començar les obres a l’antiga plaça del Seminari, l’ajuntament va encarregar mostres arqueològiques del terreny. De 13, només dos van ser positives i van permetre descobrir les restes d’un carrer empedrat, murs de contenció i també una antiga casa de pergaminers amb un dipòsit. Però la sort va fer que, en l’enderroc d’un edifici de la zona, descobrissin una veritable sorpresa: una casa cremada el 1391. “Normalment, la gent que ens dediquem a l’arqueologia, ens hem d’aconformar amb interpretar els objectes que es llencen, per això, aquestes restes són un regal”, assegura Paya. I és que els cristians de la Lleida de mitjans del segle XIV, havien deixat enrere l’harmonia amb què convivien les dues religions i culpaven la comunitat jueva dels seus mals (crisis econòmiques, pesta negra…). Per tot Espanya, es van cremar cases i sinagogues i a la Cuirassa li va tocar el torn el 13 d’agost del 1391. “L’atac va ser visceral, perquè van traure de casa seva per assassinar-los a 73 jueus, però no van saquejar res i els objectes de les cases estan intactes”. Aquest tràgic episodi històric, que rep el nom de “Pogrom” i que va deixar el barri jueu de Lleida mig en ruïnes, és un motiu de celebració científica 7 segles després. Com va passar a Pompeia amb l’erupció del Vesuvi.
L’equip arqueològic ha trigat 9 mesos en recuperar desenes d’objectes que l’ensorrament de la casa arran de l’incendi havia permès conservar gairebé intactes. “L’aixovar és espectacular”, explica emocionat l’arqueòleg. “Hi ha objectes que són únics pel seu bon estat de conservació i que ens permeten saber que aquesta casa de 360 metres quadrats a cadascuna de les dues plantes era d’una família amb contactes, que col·leccionava objectes que es podien considerar antiguitats i que tenia la capacitat d’encarregar peces úniques a artesans”. Una jerra per refrigerar l’aigua amb motius andalusís, una peça d’una reproducció idèntica a les làmpares de l’Alhambra, una espasa, peces de bronze de rituals jueus, plats de ceràmica amb l’estrella de David fets a mà o teixits carbonitzats que serviran per analitzar la vestimenta de l’època, de la qual no hi ha mostres enlloc. Són exemples del que han hagut de treure en una “excavació de bisturí” i que ara s’analitza la Universitat de Lleida.
Però els objectes no són l’única “joia” que han permès trobar les excavcions a la Cuirassa. “El continent, la casa, té prou entitat per fer un parc arqueològic; permet contextualitzar, és una joia del nostre patrimoni”, assegura Xavier Paya. “La seva vàlua és que per primer cop tenim restes sobre un plànol del que era el barri jueu de Lleida i que permeten reconstruir-ne l’urbanisme per explicar com funcionava el call”. Però aquesta haurà de ser una segona fase que l’equip d’arqueòlegs municipal responsable de l’excavació confia que es faci en un futur. Esperen que la ciutadania s’impliqui i que reclami a la Paeria que inverteixi en conéixer aquesta part de la nostra història. Acabar de descobrir la casa, permetria també recuperar un dels tres portals de protecció que tenia la Cuirassa i Paya està convençut que també quedaria a la vista una cantonada de la casa que podria estar intacta. La tercera fase necessària, sota el punt de vista d’aquest arqueòleg, és la coberta i el tancament del que descobreixin, per tal de conservar-ho.
Podríem dir que en els últims tres anys, Lleida ha canviat la seva història. El seu barri jueu, la Cuirassa, era pràcticament un desconegut i ara s’ha convertit en una joia patrimonial que entusiasma a historiadors i arqueòlegs. Per a que entusiasmi també als descendents d’aquells jueus que habitaven tot el que hi havia enterrat sota la plaça del Seminari cal que s’ho facin seu com ha fet el Xavier Paya i la Schelly Talalay, amb un oceà entremig. No hi ha data d’inaguració encara. Però la història enterrada al centre de la ciutat ens espera per explicar-se.
