Avenç en el coneixement sobre la capacitat del lòbul frontal en la retenció d’informació

El lòbul frontal utilitza diferents graus de recursos segons la dificultat de la tasca a realitzar, una troballa que permet avançar en el coneixement d’aquesta estructura del cervell i com funciona per a retenir informació. El grup de recerca Neurocognició, psicobiologia de la personalitat i genètica de la conducta de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) i la Universitat de Lleida (UdL), coordinat pel catedràtic de Psicopatologia de la UdL, Antón Aluja,  ha evidenciat que el lòbul frontal és capaç de diferenciar diverses fases de la memòria de treball (Working Memory) segons la dificultat o complexitat del record. Aquestes fases es divideixen en codificació, retenció i recuperació. L’article, que s’ha publicat a la revista Behavioural Brain Research, és el primer que diferencia aquestes tres fases de la memòria de treball de forma topogràfica i permetrà obrir noves vies de recerca per ampliar el coneixement del lòbul frontal.

El lòbul frontal és una estructura clau del cervell, implicada en nombroses funcions, com l’atenció, la planificació i la memòria de treball, què és la capacitat de mantenir i manipular una quantitat limitada d'informació rellevant. La memòria de treball és fonamental per a la presa de decisions i la seva capacitat està relacionada amb les habilitats cognitives.

“Aquest estudi contribueix a conèixer amb més detall la funció del lòbul frontal i la seva implicació en les diferents activitats en què participa i ajudar a entendre les implicacions quan hi ha lesions i deterioraments en el lòbul frontal” ha explicat el catedràtic de Psicopatologia.

L’estudi ha comptat amb la participació de 43 dones, sense historial mèdic de desordres psicològics, danys neurològics o abús de substàncies, i ha seguit el paradigma Sternberg que implica la memorització d'una llista d'elements com ara números o paraules i després se li pregunta al subjecte sobre un element de prova en particular que pot o no haver estat realment present en el conjunt, i se li demana que respongui "sí" o "no" en conseqüència. Les participants han realitzat els tests i s’han analitzat les seves respostes mitjançant tècniques d’espectroscòpia frontal per infrarojos (fNIRS).

Aquesta recerca s’ha realitzat gràcies a una ajuda del Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació digital (PSI2015-63551-P), una ajuda d’investigador en formació de la Universitat de Lleida per al primer autor, Ignacio Lucas, i una ajuda de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) per al segon autor, Patricia Urieta. 

Neurocognició, psicobiologia de la personalitat i genètica de la conducta

Els investigadors del grup, de formació multidisciplinar en psicologia clínica, fisiologia i medicina, convergeixen en l'interès per la recerca de les bases biològiques de la personalitat i dels seus trastorns. Partint del models de recerca en personalitat de tipus biològico-factorial s'investiga la relació de la personalitat amb el sistema endocrí (hormones gonadals), el sistema nerviós central (neurotransmissors i polimorfismes genètics) i neurofisiologia (electrofifiologia). La investigació actual es centra en les relacions de la personalitat impulsivo-desinhibida i emocions amb la neurotransmissió monoaminèrgica neural (noradrenalina, dopamina, serotonina i MAO), tan a nivell bioquímic (neurotansmissors i metabolits) com a nivell de genètica molecular. També s'investiguen les bases biològiques de la personalitat a través de la recerca de tècniques de electrofisiologia computeritzada i espectroscòpia funcional per infrarojos propers (fNIR) aplicades al estudi de les emocions, funcions cognitives i al lòbul frontal (Laboratori de Conducta Humana).