David Marín: "M'agradaria que la gent s'adonés que el mateix plaer que troben en les sèries, el poden trobar en un bon llibre"

David Marín va néixer a Barcelona, però es defineix com un balaguerí d'adopció. Des de ben petit es va adonar que escrivint podia ser el creador d'altres mons, plens de foscor, crims i misteri. Ara és un reconegut escriptor de novel·la negra a Ponent. Marín assegura que té molts referents, però destaca a Víctor Català i Mercè Rodoreda com uns dels grans de la literatura. Deixarem que ell mateix ens expliqui el perquè de la seva afició i com celebrarà aquest Sant Jordi.

Uneix-te al canal de Telegram de LLEIDA.COM!

• Com et defineixes/ Descriu-te? 

En algunes de les meves novel·les hi ha crims i cadàvers, però hi són per poder parlar dels vius, dels problemes humans, del que significa viure, que és el que m'interessa de la literatura.

• Per què comences a escriure?

Vull escriure des de ben petit, quan vaig agafar els primers tebeos i els primers llibres d'Els cinc vaig adonar-me que seria genial inventar històries.

• Cinc cèntims dels projectes a futur que tens com a escriptor?

Treballo en una novel·la que tracta sobre la lluita entre allò moral i allò instintiu, sobre el que volem ser i allò que som en realitat, a través del personatge d'un professor universitari que haurà de fer front a un dilema moral pervers mentre descobreix la seva pròpia naturalesa.

• Tens algun/a referent literari? Qui?

Sí. De la nostra tradició, els dos genis que són la Víctor Català (Caterina Albert) i la Mercè Rodoreda, dues novel·listes impossibles de superar de moment. De la novel·la americana, la densitat humana de Jonathan Franzen i la bogeria vitalista de Jack Kerouac. La veu poètica d'Espriu, la ironia de Pere Calders i el subversió de la realitat de Juan José Millàs.

• Quin aspecte penses que s’ha de reforçar/treballar per difondre el plaer de la lectura?

M'agradaria que la gent s'adonés que el mateix plaer que troben en les sèries i pel·lícules que miren cada dia, es troba, augmentat i espaiat en el temps, en un bon llibre. Una història llegida és com un plat cuinat a foc lent al costat d'un menú de menjar ràpid, és com fer l'amor a poc a poc i sense presses en lloc d'un orgasme ràpid, fugaç i oblidat al cap de poc.

• Com celebraràs aquest Sant Jordi?

Durant la tarda estaré signant llibres en algunes parades a Lleida, però espero que em doni temps per fer una bona passejada i 'caçar' alguns bons exemplars.

• Com afecta l’adaptació d’aquesta celebració a la relació entre escriptor/a i lector/a?

La festa de Sant Jordi és alegria, primavera i gent al carrer, i com a escriptor, a més, una oportunitat per presentar novetats i saludar alguns lectors que volen que els signis un llibre. L'any passat va ser una mica trist com a escriptor renunciar a això, però crec que està fora de lloc queixar-se'n gaire quan hi ha tanta gent a qui la pandèmia li ha afectat greument en la salut o en la seva feina. Pateixo més pels editors, llibreters i la resta de la gent del sector del llibre que sí que s'hi juga el menjar de cada dia per Sant Jordi. Els escriptors, excepte alguna excepció mal comptada, no vivim dels nostres llibres, i per tant no ho perdem tot perquè un Sant Jordi no es pugui fer en condicions. Esperem que aquest any pugui ser una mica més alegre que el passat. Creuo els dits!

• Hi ha gent que no té l’hàbit de llegir en el seu dia a dia, però que li agradaria fer-ho. Com es pot incorporar l’hàbit de llegir?

No tinc cap fórmula màgica. En el meu cas, el que funciona molt bé és que algú em faci dentetes explicant-me amb passió un llibre que li ha agradat molt. El boca-orella i l'exemple són sempre el millor mètode de difusió.

• Quins penses que són els motius pels quals la gent no li dedica més temps a la lectura?

Llegim molt, segurament més que fa uns anys, però són missatges de xarxes socials i altra prosa més o menys efímera que ens arriba per les pantalles i que ens cansa sense que ens n'adonem. Potser la gent arriba cansada a casa i llavors prefereix una sèrie que li explicarà històries sense necessitat de seguir llegint. Potser hem de trobar la manera de llegir menys prosa efímera i esgotadora de les xarxes socials, i dedicar estones a endinsar-nos en alguna bona història escrita.

• Esmenta algunes obres que recomanes llegir almenys un cop a la vida?

'A la carretera', de Jack Kerouac; 'La insuportable lleugeresa del ser', de Milan Kundera; 'Les correccions', de Jonathan Franzen; 'Solitud', de Víctor Català.