Pròrroga de l'exposició 'Els pescadors de muntanya' per l'èxit de públic
Temps aproximat de lectura:
El Museu Hidroelèctric de Capdella ha decidit ampliar durant tot el mes de setembre el període d’obertura l’exposició ‘Els pescadors de muntanya’, la primera mostra sobre la pesca a l’Alt Pirineu i l’Aran. La decisió s’ha pres després de l’èxit de públic de l’exposició, que es va obrir als visitants el passat 1 de juliol, i que ha rebut 2.662 persones en només dos mesos. ‘Els pescadors de muntanya’ explica la pesca continental als estanys del Pirineu al llarg dels segles XIX i XX. A l’Alt Pirineu i Aran la pesca va ser una activitat tradicional des del Paleolític mitjà i un recurs alimentari excepcional en un medi hostil fins a mitjan segle XX, quan va passar a ser únicament un esport. Aportava un aliment, ja que el peix no arribava al Pirineu i era un ingrés extra per a les famílies els mesos d’estiu.
El príncep de Mònaco pescant a Airoto (Alt Àneu) el 1918, Franco al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici el 1953, o bé les fotos dels àlbums familiars, il·lustren jornades de pesca. De fet, a mitjan segle XX la pesca va deixar de ser exclusivament una activitat tradicional per ser un esport.
La Vall Fosca dedica una exposició als ‘Pescadors de muntanya’
La mostra és el fruit d’un extens projecte de recerca dels historiadors Eva Perisé, directora del Museu Hidroelèctric, i Joan Casimiro i Bernades, historiador del Pont de Suert i reflecteix totes les arts de pesca que es van usar a les comarques alt pirinenques. Se situa en un espai emblemàtic, el taller de la central hidroelèctrica de Capdella, construït l’any 1912, i que encara funciona. Per això, l’ús de l’espai és compartit entre els treballadors de la central i el públic visitant.
La mostra analitza la pesca a l’Alt Pirineu i Aran partint de la Vall Fosca. Es tracta d’un viatge de dos segles que mostra els diferents sistemes de pesca que es van utilitzar. Perquè tot i que a l’alta muntanya hi havia poques espècies a pescar -la més significativa ha estat la truita comuna- això no va limitar la gran quantitat de sistemes i ormejos que s’empraven: pesca a ‘sarpades’, amb forquilla, amb llum, ‘eixecant’ el riu (assecar el riu), amb bergat o bertrol, amb croca, amb dinamita, amb canya, amb ‘filatons’, amb esparver i amb els ròssecs i grans filats als estanys.
Però el més significatiu de la pesca a l’Alt Pirineu era el destí de les truites capturades, que es consumien als luxosos balnearis de Bagnères de Luchon, a més de 50 hores a peu des de la Vall Fosca. Els pescadors professionals de la Vall eren d’Espui i la Torre de Capdella i és que, a més de grans experts en el maneig del ròssec, eren també grans caminadors. Després de la Guerra Civil Espanyola, la ruta dels pescadors es va escurçar, i tot el peix es venia a restaurants de la Vall d’Aran, al Balneari de Caldes o als restaurants del Pallars. Va ser tal la importància del transport del peix, que en l’exposició ‘Els pescadors de muntanya’ s’ha triat com a peça emblemàtica un canastrell adaptat com a motxilla, amb el que es portaven les truites a vendre.
