Aitona
Aitona
![By Fotoarxiu.sarratetorres (Own work) [CC BY-SA 3.0 (http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0)], via Wikimedia Commons](https://www.lleida.com/sites/default/files/styles/large/public/poblacions/aitona_catalunya._esglesia_de_st._antoli._s.xviii_a-sit-d4898.jpg?itok=dR4dzKAw "By Fotoarxiu.sarratetorres (Own work) [CC BY-SA 3.0 (http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0)], via Wikimedia Commons")
Aitona està situada al mig del Baix Segre. Les seues terres estan regades pel riu Segre, el pantà d'Utxesa i el canal de Seròs. S'estén per les terrasses fluvials quaternàries, esglaonades a les dos vores del riu; a l'esquerra, fins als turons de la serra Grossa, que anuncien ja les Garrigues, i, a la dreta, fins a l'altiplà que separa les aigües del Segre i del Cinca, la Llitera.
El canal que corre paral·lelament al riu forma diversos pantans com el d'Utxesa o de Secà i el de Burgebut. A través de la sèquia dels Plans, part de l'aigua d'aquest canal s'utilitza per regar els horts de la vora del riu.
En els darrers temps, Aitona ha popularitzat l'encant de la floració dels seus camps de fruiters, un espectacle que es pot gaudir als inicis de la primavera i que es pot contemplar a la ruta de les flors.
Escut i bandera
Nuclis de població
| Nucli | Habitants |
|---|---|
| Aitona | 2178 |
| El Campament de la FECSA | 5 |
| Les Casetes d'Utxesa | 0 |
Dades del municipi
Altitud:
110
Superficie:
66,90Km2
Habitants:
2.575
Codi Postal:
25182
Mapa
Treball
Població ocupada:
991
Població desocupada:
106
Població inactiva:
984
Dades referides a l'any 2022
Empreses destacades
-
CODINA CATERING
Lleida
Més informació -
SECRETS DE PONENT
Lleida
Més informació -
CLÍNICA DENTAL SEGRIÀ
Lleida
Més informació -
SEAT Automotor y Servicios
GolmÉs
Més informació -
HST Hardnet Solucions Tecnològiques
Lleida
Més informació -
FOTO LLUM
Lleida
Més informació -
DISANTA NUTRICIO
Lleida
Més informació -
Rosa de Ponent
Lleida
Més informació -
AQUALIA
Soses
Més informació -
RENTALG
Benavent De SegriÀ
Més informació
Pàgines
Personalitats rellevants
Teresa de Jesús Jornet
Religiosa
1843 a 1897
Sectors econòmics
Serveis d'interès
Ajuntament d'Aitona
CEIP Francesc Feliu
C.de les Escoles, s/n (Aitona)
Col.legi Pare Palau
C.de Joan Maragall, 25 (Aitona)
Consultori mèdic
C.Major, 6 (Aitona)
Llar de jubilats d'Aitona
Av.del 27 de Gener (Aitona)
Entitats i Associacions
AMPA Col.legi Francesc Feliu
Tel.:
973794010
AMPA Col.legi Pare Palau
Tel.:
973794010
Associació Cultural de Sant Gaietà
Tel.:
973794010
Associació de Dones d'Aitona
Tel.:
973794010
Grup d'Art Aitonenc
Tel.:
973794010
Jubilats d'Aitona
Tel.:
973794010
Penya els Tabolls
c/ Sèquia, s/n
Actualitat i notícies a Aitona
Com? Que ens hem deixat alguna cosa a l'agenda? Envia'ns la informació!
Població (2024)
Homes:
1.369
Dones:
1.206
Densitat:
38,50 hab./km²
Naixements:
21
Defuncions:
36
Matrimonis:
4
Nacionalitat i migració
Nac. Espanyola:
1.645
Nac. Estrangera:
875
Resid. a l'estranger:
52
Emigracions:
57
Inmigracions (UE):
29
Inmigracions (Resta):
79
Altres dades
Habitatges familiars:
1.218
Parc de vehicles:
2.061
Places d'hotels:
0
Places de càmpings:
0
Places de turisme rural:
7
Dades facilitades per Idescat
Comunicacions
Aitona comunica amb Soses i Seròs a través de l'LP-7041, un tram que s'agafa passat Alcarràs. Molt a prop de la població hi passa l'AP-2.
Distància a capital de comarca (Lleida): 21,7 km (27 minuts en cotxe).
Curiositats
Els ciutadans d'aquesta localitat es diuen aitonencs.
Topònim d'origen àrab, en documents antics apareix sota el nom d'Azitona (segle XII). Probablement prové del mot àrab zäituna, "oliva".
Història
La vila té restes d'un castell que ja existia en l'època musulmana. Ramon Berenguer III de Barcelona la va conquerir, encara que la població musulmana va subsistir fins a l'expulsió dels moriscs, el 1610. D'Aitona, en van expulsar un total de 714. La senyoria pertanyia als Montcada.
Consistori local 2025
| Rosa Pujol Esteve Alcaldessa | |
| Maria Antònia Royes Valls | |
| Imma Benages Teixidó | |
| Damià Jornet Agustí | |
| Clement Agustí Gómez | |
| Eusebio Valera Casquet | |
| Alba Cabasés Benages | |
| Andreu Sánchez Costa | |
| Anna Casals Carol | |
| Andreu Sans Ros | |
| Jaume Izcara Camí |
Cultura *
Entén el català:
2.019
No entén el català:
169
Biblioteques:
0
* Dades referides a l'any 2011
Esports
Pavellons:
1
Pistes poliesportives:
3
Camps poliesportius:
1
Sales esportives:
2
Piscines cobertes:
0
Pistes d'atletisme:
0
Altres espais:
8
Espais totals:
15
Medi ambient
Residus:
0,94 kg/hab./dia
Recollida selectiva:
39,90%
Residus ind.:
280,21 tones
Dades facilitades per Idescat
Propostes turistiques
Ruta de la flor
Fruiturisme és un projecte pioner endegat a Aitona que, mitjançant la difusió del món de la fruita dolça local, pretén impulsar la dinamització econòmica del Baix Segre. Amb la marca Aitona amb molt de gust, l’Ajuntament d’Aitona aposta de forma decidida per la transformació de la riquesa fructícola en segell d’identitat i reclam turístic. Fruiturisme vol oferir activitats que facin sentir el gust per la fruita i que, alhora, posin en valor el patrimoni, el paisatge i la cultura d’Aitona.
Més informació al web fruiturisme.info
C. Major 6
Telèfon de contacte:
973 794 010
Entitat:
Ajuntament d'Aitona
Ruta al Mirador de Montmaneu
És una ruta per veure natura, monuments i per fer excursionisme. Es pot fer amb cotxe i a peu durant tot l'any, i dura un dia.
A Soses hi podem veure l'església parroquial de Sant Llorenç, que va ser bastida al segle XVII sobre l'antiga edificació gòtica dins la línia arquitectònica de la Seu Nova de Lleida. A l'ajuntament hi podem veure el fòssil d'un cocodril, en bon estat de conservació.
Per la mateixa carretera, a 4 km, hi ha el poblat ibèric de Gebut, de gran interès arqueològic i històric. El poblat va aparèixer tot complet, amb calçada centre, carrers transversals i la planta dels edificis.
Seguidament, trobarem Aitona, població amb el barri antic al centre de la vila, on hi ha els carrers Sinagoga i Moreria, els típics carrers amb arcs apuntats, on fa pocs anys van aparèixer llibres de textos aljamiats de vells moriscos, amb caràcters aràbics. Sortint del poble i a 1 km arribarem a la cova del Pare Palau. Hi podem veure l'ermita de Sant Joan de Carratalà, situada al peu de la vila. Hom suposa el bastit sobre una antiga mesquita. La construcció s'atribueix als hospitalers i data de l'època romànica.
Seguint la mateixa carretera i a un km de Seròs en direcció la Granja d'Escarp, hi ha el monestir trinitari de Nostra Senyora dels Àngels d'Avinganya, primer monestir de l'orde en terres hispàniques, fundat per Joan de Mata el 1201. L'església va ser reedificada en època gòtica i ampliada al segle XVI dins l'estètica renaixentista, quan es va fer el claustre.
Després arribem a la Granja d'Escarp, on es pot dinar al bar Marisol o al bar La creu. Sortint pel camí de Mequinensa, es troba l'ermita de Sant Jaume (en runes): hi havia hagut una capella de tipus troglodític i una de romànica, ara arruïnada. Molt a prop de la capella s'hi pot trobar la cova de Sant Jaume. A les terres d'aquesta cova se'ls dóna propietats miraculoses i curatives. Si tornem enrere, hi trobem la roca de la Bruixa, formació rocosa que té forma de bruixa. Per allí a prop, també podem veure el trobament dels rius Segre i Cinca, lloc anomenat Aiguabarreig, zona de pesca del silur, un peix de gran mida. Montmeneu és la muntanya més alta del Segrià (494 m), des d'on es pot veure una magnífica vista panoràmica.
Telèfon de contacte:
973 230 686
Entitat:
Consell Comarcal del Segrià
Església parroquial de Sant Antolí
Majestuosa obra del segle XVIII. L'edifici té tres naus i un elegant cimbori. La façana és d'estil barroc, ornada amb quatre columnes d'ordre compost.
Casa del Pare Palau
Habilitada com a museu, on s'exposa la vida i l'obra del sant.
També es pot visitar la Cova del Pare Palau on es retirava el beat a pregar i l'Església Parroquial de St. Antolí on va ser batejat. Particular
C. Pare Palau, 16
Telèfon de contacte:
973 794 089
![By Deosringas (Own work) [CC BY-SA 3.0 es (http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/deed.en)], via Wikimedia Commons](https://www.lleida.com/sites/default/files/styles/large/public/propostes_turistiques/1024px-castell_de_carratala_o_els_pilarets_de_carratala.jpg?itok=Fgf1Kcwm "By Deosringas (Own work) [CC BY-SA 3.0 es (http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/deed.en)], via Wikimedia Commons")
Restes del castell de Carratalà o de Carretelà
Castell d'origen islàmic, coetani del d'Aitona, esmentat ja el 1120 en els pactes citats entre Avifelel i Ramon Berenguer III.
Restes de l'antic castell islàmic
Anomenat també castell del Moro, d'origen islàmic, té un recinte emmurallat i dos torres còniques.
Poblats i jaciments arqueològics
La situació estratègica de la vila, en una cruïlla de comunicacions, li ha deixat un importantíssim llegat, que inclou vestigis de l'edat mitjana, dels ibers, els romans i els musulmans.
Casa natal de Santa Teresa Jornet
Propietat de familiars de Santa Teresa Jornet, el primer pis està habilitat com a record a aquesta.
Pont del riu sobre el Segre
Aquest llarg pont de nou ulls té com a principal característica la lectura que en ell es pot fer de les forces de l'aigua. Cal destacar l'arquitectura dels seus dos pilars centrals.