Toni Fernández: "Jazz és com dir lectura"

REDACCIÓ | Maria Lozano
29-04-2021
  • Toni Fernández: "Jazz és com dir lectura"
    Peu de foto: 
    Foto extreta del Instagram de Toni Fernández

El dia 30 d'abril es celebra el Dia Internacional del Jazz. Aquest dia es va començar a celebrar l’any 2011 per commemorar la innovació artística i trencar barreres culturals. A la província de Lleida cada any es celebra el "Jazz Tardor", un festival de Jazz que com el seu nom indica es fa a la tardor, tot i que aquest any degut a la pandèmia encara hi han concerts. A més, a finals de maig a Balaguer es celebra "Jazz al Pati", amb concerts via streaming i presencialment.

Per commemorar aquest dia hem parlat amb Toni Fernández, músic andorrà. El Toni va néixer el dia 30 d’abril de 1994 i als sis mesos es va quedar cec. Tot i així, la seva discapacitat no li ha impedit que amb 27 anys sigui un dels músics més reconeguts d’Andorra.


  • Quins instruments toques?
    Actualment estic estudiant guitarra com a instrument principal al Taller de músics. El meu instrument secundari és el baix, juntament amb el contrabaix, amb els quals col·laboro com a intèrpret en diversos combos de l'escola. Els combos són agrupacions musicals que es formen justament per tractar diferents punts dels estils corresponents a cadascun dels conjunts, segons el professor que els porta. Fa poc que vaig començar amb la bateria, i també amb el saxo tenor, he començat a fer classes amb un company saxofonista de la meva escola.

  • Des de quan toques?
    Toco des que tinc ús de raó, vaig començar amb el piano, de ben petit, mai l'he deixat anar, així que me l'he reservat per si hi havia alguna pregunta referent als inicis. Va ser la mare de tota la resta de les coses que han anat venint!
     
  • Com ha influit la teva discapacitat en l'àmbit musical?
    Ha suposat una sèrie de debats curiosos. Per ser cec em comparen amb Tete Montoliu o Ray Charles, i per a mi, no són bons exemples de músics. Es deien coses brillants sobre ells, en l'àmbit musical-tècnic, i sí, sonaven bé. Ara, prefereixo sempre que em comparin, posats a comparar, amb persones menys conegudes, que s'aprofitessin menys de la gent, i que almenys tinguessin una mica més de respecte per la gent que els envoltava. No és que fossin les persones que millor tractessin el seu entorn. Jo sóc jo, i tinc molta facilitat per fer emprenyar a qui sigui, especialment si estimo aquesta persona. Sóc cec, i m'emprenyo per què no m'agrada tocar amb robots. Sé llegir música amb les mans, i m'agrada més tocar d'oïda; sempre ho preferiré per sobre de tot!

     

  • A part de jazz, amb quin gènere més et sents identificat? 
    M'agrada molt escoltar qualsevol tipus de música, tret del reggaeton actual. Crec que seria més adient parlar dels llocs on podem posar la música, com una banda sonora. Hi ha gèneres per a tot tipus de moments al dia, fins i tot subgèneres. Una balada de jazz pot servir per mostrar intencions clares de tallar-se les venes, o de declarar l'amor incondicional a una persona, tant com el rock, el funk, el blues, o altres estils i subestils. 
     
  • A quins llocs importants has tocat?
    He tocat al Gran teatre del Liceu, m'han trucat per tocar al Teatro Real de Madrid, i a Andorra he estat tocant als diferents teatres de les parròquies, a més d'haver anat a l'Auditori Nacional un parell o tres de vegades. De totes maneres, i sense desmerèixer els grans escenaris, l'escalfor que es troba en bars, pubs, etc, és màgica, i gairebé impossible de trobar enlloc més.
     
  • Amb quin instrument et sents més còmode? 
    Tots els que toco tenen el seu lloc predilecte. És veritat que m'agrada més sentir a gent que domina millor que jo altres instruments que també toco, com per exemple el piano, o els teclats o la bateria. Ara, si he d'anar a fer algun concert amb qualsevol cosa, i toco més d'un instrument, vull estar segur que quan els agafi, tindré el cap disposat per fer la tasca corresponent: faig concerts sol, on barrejo baix, guitarra, i altres instruments; has de tenir el cap una mica dividit.
     
  • Sabem que a Andorra formes part d'un grup de rumba catalana -Els Pali-, toques en algun grup de jazz? 
    Si ens posem susceptibles, que podem, la rumba també podria formar part del jazz, ja que dintre del jazz, hi ha un gran subgènere, que és el latin jazz, i la rumba, encara que es toqui especialment a la península Ibèrica, és música llatina. Faig col·laboracions en algun grup, quan em criden, de fet, fa poc que m'han contactat per tocar com a baixista en un grup de pop rock, que també ve del jazz. Actualment, la millor història que m'està passant, és tenir un projecte propi en marxa, compto amb la gent que he involucrat al 100%. Toquem versions, i potser alguns temes propis, tot es veurà, -excepte jo-, alguns tenen a veure amb el jazz directament, altres una mica menys...
     
  • Quina és la teva formació musical?
    Actualment estic estudiant un grau superior d'interpretació de jazz i música moderna, al Taller de Músics de Barcelona, concretament a Sant Andreu Comptal. Vaig treure'm, prèviament, el grau mitjà de piano clàssic al Conservatori d'Andorra la Vella, l'Institut de Música del Comú d'Andorra. Aquesta formació, i la que actualment estic cursant, m'han permès ficar-me de cap en el món de la pedagogia musical, tot fent col·laboracions amb els companys d'aquesta branca d'estudis que s'ofereix a l'escola, a més d'entrar també en el món del flamenc tradicional amb el contrabaix fent de contrabaixista o baixista intèrpret en alguns combos.
     
  • Per què vas anar a Barcelona? 
    No hi ha escoles de música superiors a Andorra. Cal volar fora del niu per créixer.
     
  • Per què el jazz? 
    Té un lloc important a la meva vida des que me'l van descobrir. Jazz és com dir lectura. De fet, si parles amb alguns professors o amb genis, d'aquest gènere, et diran que no els agrada "jazz" com a concepte, ja que té certes connotacions sexuals. És un punt de debat, com a filosofia musical. En l'àmbit personal, diria que m'ha ajudat a replantejar-me la vida. El jazz, com a gènere, t'ensenya que per molt que hi hagi una base establerta, la improvisació és aquella manera pròpia de donar-li el toc personal, cadascú té la seva, cadascú ha de saber defensar-se; penso que és un propi reflex del que és la vida, és a dir; viure d'acord amb les situacions que es plantegen i resoldre-les.
     
  • Quin creus que és el panorama pel món musical?
    Crec que hem fet un gir massa dràstic cap a la influència del món visual en la música, efecte fruit de la societat hiperconsumista i hiperestimulant en la que vivim. Moltes persones necessiten viure només d'estímuls visuals, especialment pel que es refereix a captar la seva atenció. De fet, m'emprenya molt tocar amb gent que faci servir partitures, sincerament. No dic que no se n'hagin de fer servir, al contrari, grans músics amb una oïda impressionant saben llegir, el problema és que hi ha un munt de persones que conec, amb les que he tocat i amb les que m'he avorrit soporíferament per què llegeixen tant que toquen com si fossin bases de YouTube fetes per ordinador. Per això, me'n vaig a casa meva a fer un livestreaming.  Hem perdut la facultat de fer servir totes les nostres facultats, i no només en el món de la música, especialment del jazz.
     
  • Com està el panorama al teu país? 
    Avui mateix tanca una botiga de música mítica, de fa anys, que va marcar un abans i un després en la meva vida com a músic. Hi ha escrits reportatges sobre Musical Andorra. Crec que el tancament d'una botiga és força simbòlic com una al·legoria del panorama musical al país. Sí, hi ha festes, hi ha representacions musicals, cultura; però especialment ara s'hauria d'impulsar molt més, tenint en compte la situació de crisi que estem vivint. Encara gràcies que el Govern central i Comuns tenen iniciatives al respecte, igual que alguns privats!

 

Comparteix

També t'interessarà

Enquesta