⏯️ Arbres saludables a Lleida amb un procés de poda poc agressiu

El procés de poda a Lleida tendeix des de fa uns 8 anys a ser molt poc agressiu amb l'arbrat. Al llarg d'aquest període de temps s'han dut a terme actuacions específiques i localitzades que han permès obtenir arbres més saludables, resistents a factors com el vent i que han generat també més espais d'ombra al carrer, segons ha explicat Víctor Montilla, tècnic de Medi Ambient de la Paeria de Lleida. En concret, el tractament de l'arbrat s'adapta a l'època de l'any i s'utilitzen menys fitosanitaris. Durant l'hivern es fa un estudi pràcticament individualitzat de cada arbre per decidir quina és la millor actuació per adaptar-lo a l'entorn urbà i evitar molèsties per la proximitat a les façanes o interferències amb elements com l'enllumenat.

"A la natura no hi ha procés d'esporga, llavors, per què l'hem de fer nosaltres?" es pregunta Montilla. Amb aquesta premissa, el procés de poda a la ciutat de Lleida ja fa anys que es porta a terme de manera molt poc intrusiva amb l'arbrat. "Ara es comencen a veure els resultats amb arbres més saludables, equilibrats i amb un sistema radicular més fort, que minimitzen la caiguda de branques que poden afectar persones o béns i eviten un creixement anual desmesurat", explica el tècnic d'espais verds.

"D'aquesta manera aconseguim també espais d'ombra més consistents que afavoreixen la reducció de la temperatura a peu de carrer i la lluita contra el canvi climàtic", ha explicat Montilla. En aquest sentit, les intervencions poc intrusives porten a tenir uns arbres més frondosos, els quals reaccionen "millor enfront de les plagues o malures i això ens permet anar cap a un tractament fitosanitari zero" ha afegit.

Durant l'hivern es porta a terme el treball tècnic d'observació dels arbres perquè la caiguda de la fulla permet veure millor la seva estructura. Aquesta inspecció permet obtenir una informació no visible a peu de carrer pel que fa a l’estat dels troncs, insercions de les branques i les mateixes branques, i és aquesta informació la que serveix per definir l’actuació en cada unitat d’arbre, fent un treball pràcticament d’inspecció individualitzada.

Malgrat això, l’adopció d’aquests criteris de mínima intervenció en l’estructura dels arbres tenen també desavantatges. En concret, la frondositat i envergadura més gran dels arbres provoca que, en alguns casos, les branques envaeixin les façanes o redueixin la visibilitat de balcons i finestres, principalment als pisos de menys alçada, el que s'ha traduït en queixes i suggeriments per part del veïnat. "Per això ens esforcem a deixar aproximadament uns 2 metres lliures, en funció del creixement de l’espècie" diu Montilla. Pel que fa a les queixes i inconvenients es "valoren de forma individualitzada, buscant la solució que compatibilitzi el benestar dels veïns amb el desenvolupament saludable de l’arbre" ha indicat.

A més a més, el tècnic de Medi Ambient ha explicat també que es realitzen seguiments de les intervencions per intentar que les branques no interfereixin en excés amb els punts de llum, tant els que il·luminen la calçada, com les voreres. Així mateix, es té en compte la convivència amb el trànsit de vehicles. "Intentem arribar al gàlib de 4 metres, sobretot en vies que suporten més trànsit d'autobusos, zones industrials i de comerços", ha explicat.

Pel que fa a l'estiu, es permet la floració de les espècies que broten el mateix any i després es realitzen les tasques que convinguin si s'escauen. En les espècies que produeixen fruits o altres, que provoquen incidències a la via pública, es retallen per minimitzar els efectes no desitjats. Així mateix, es revisa els creixements dels arbres que dificulten la visibilitat de la senyalització vertical, dels semàfors i dels fanals que il·luminen els carrers.

Aquest procés d'intervenció poc agressiu permet que hi hagi també un equip de poda que pugui treballar durant tot l'any. "És un altre dels avantatges", ha conclòs Montilla.