Restaurada i conservada l’antiga farmàcia Tomàs Pinyol de Llardecans
Els treballs de restauració de l’antiga farmàcia Tomàs Pinyol de Llardecans han finalitzat aquest mes de maig, després de dos anys de feina per part d’un equip multidisciplinari assessorat per professionals del Centre de restauració de Béns Mobles de Sant Cugat. El projecte ha permès la restauració de l’immoble i el mobiliari, així com l’inventariat i recuperació de ceràmiques, flascons, utillatge farmacèutic, productes medicinals i documentació que inclou formulacions, receptaris i prescripcions. La Farmàcia Pinyol de Llardecans va obrir al públic l’any 1848 i va estar en funcionament fins la dècada dels vuitanta. Es tracta de la farmàcia més antiga de Catalunya que s’ha mantingut en un mateix emplaçament i des de la seva creació a mitjans del segle XIX no ha patit cap canvi estructural. Els treballs de restauració han permès recuperar la farmàcia original del segle XIX.
L’Ajuntament de Llardecans està realitzant ara l’estudi històric de la farmàcia i, un cop finalitzat, s’iniciarà el procés de museïtzació de la Farmàcia Tomàs Pinyol per convertirla en un espai visitable. El regidor d’Urbanisme i Patrimoni de l’Ajuntament de Llardecans, Josep Mateu, ha remarcat la importància d’aquest projecte “per preservar aquest patrimoni únic a Catalunya que forma part de la història del poble, a més d’apropar-lo a la població de Llardecans i donar-lo a conèixer a la resta del territori”.
Aquest divendres 26 de maig el Grup de treball per la recuperació de l’Antiga Farmàcia de Cal Tomàs de l’Apotecari es reuneix a Llardecans per mostrar l’informe les actuacions realitzades, visitar la farmàcia i definir les línies estratègiques per la continuïtat del projecte. A més, a les sis de la tarda es farà una sessió informativa especial per als veïns i veïnes de la població a la Sala de Ball. La Farmàcia de Cal Tomàs de l’Apotecari es va declarar Bé Cultural d'Interès Local l’any 2007 i es preveu promoure la seva protecció a nivell nacional. El consistori compta amb el suport, entre d’altres entitats i institucions, de la Comunitat de Municipis del Segrià Sec, els Serveis Territorials del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida, el Museu de Lleida, l’Arxiu de Lleida, el Centre de restauració de Béns Mobles de Sant Cugat i el Col·legi de Farmacèutics de Catalunya.