És una serra prepirinenca de la comarca de l’Alt Urgell situada a llevant del pantà d’Oliana que es disposa en direcció SW-NE a cavall entre els municipis de Coll de Nargó, Fígols i Alinyà i Oliana. A la seva cara sud, llueix una imponent cinglera de roca calcària de tons grisos i rogencs que té parets molt verticals.
El seu punt més elevat és el Pic de Turp, de 1.620 m d’alçada, situat molt a prop del Coll de la Coma de Turp, punt on és possible travessar la serra i que divideix la mateixa en dos sectors.
Pertany a l’Espai d’Interès Natural de Serra de Turp i la Móra Comdal-La Valldan.
Mitologia:
EL FORAT DE L’ENCANTADA
A Valldan, cap al nord, al peu de la cinglera, al mig de la roca del Migdia i la roca de les Gotes, hi ha una espluga amb restes de construccions que antigament hi havien habitat, és el forat de l’Encantada.
La llegenda diu que un dia hi passà un pastor mentre guardava el ramat i es topà amb un plat ple de menjar molt bo i abundant, ben presentat. Tal fou el seu encant i la gana que tenia, que es va menjar tot el que hi havia al plat, deixant-lo al mateix lloc on l’havia trobat.
L’endemà tornà al forat de l’Encantada i tornà a trobar el plat ple de menjar. Quedà sorprès en veure’l una altra vegada i es menjà tot el que hi havia, deixant el plat buit al mateix lloc; això ho va fer molts dies, d’anar al forat de l’Encantada a atipar-se.
Fins que un dia, desprès de menjar, tingué l’acudit d’agafar el plat i tirar-lo a terra. Es trencà en deu mil bocins, però al mateix instant que es trencava el plat, li caigué una pluja de rocs damunt seu i fugí espantat i ben ple de bonys dels cops de roc que va rebre. A partir d’aquell dia no tornà mai mes al forat de l’Encantada.
La gent de la Valldan, quan alguna casa neix una criatura i algun infant demana alguna cosa sobre el seu naixement, els deien que la quitxalla sortia o els portaven del forat de l’Encantada.