Un tastet de 12 mesos d'entrevistes: els #retrats del 2018
Temps aproximat de lectura:
Quan comencem un any nou tendim a fer llistat de propòsits, però també a mirar enrere i valorar el que hem recollit en 12 mesos. No volem deixar de fer-ho i en aquesta secció de cares, de personalitats que intentem descobrir cada quinze dies, el resultat de mirar enrere és tot un patrimoni humà de les terres de Lleida, de gent del món de l'art, de l'esport, de la ciència, humanistes, activistes, persones més conegudes mediàticament o menys però sempre amb coses per explicar. En 12 mesos, hem pogut conèixer millor 26 personalitats diferents, d'edats diferents, amb mirades i perspectives diferents, que us resumim aquí amb petits tastets de cadascuna de les entrevistes. Si voleu el plat sencer, només cal que ho demaneu i degusteu les respostes completes!
Bon profit!
"A vegades penso que el principal culpable de les addiccions poden ser els Reixos o el Pare Noel, que ens porten coses a canvi de res. I això genera un hàbit de disposar de tot a canvi de res."
"Sóc un pesat. Això també m’ho diuen. No accepto un no per resposta. Sempre he dit que el “no” no és una resposta ni un motiu. Això m’ho han ensenyat els meus pares i estic molt content i orgullós."
"Vull un món en el que no diferenciem entre bons i dolents, en el que entenem que tots estem aprenent i en què podem mirar amb tendresa tothom, fins i tot Hitler o Franco."
"Quan viatgem, tots trobem a faltar la cuina de casa nostra. Si no vigilem, això es perdrà. Li queden dies. Ara s'aprèn abans a fer una esferificació que a preparar un bon brou."
"Ja m’agradaria a mi que em censuressin alguna cosa! El contrari és caure en l’anonimat o en l’oblit i que la teva obra passi desapercebuda. La societat, en general, tendeix a ser conservadora com a públic i els artistes són el motor de canvi en un sentit artístic, a vegades també polític."
"Era una cosa molt fluïda. No com ara, que una sola dona no pot fer-ho. Cal recuperar l’essència de la criança en tribu. Es pot fer el mateix tot i que no sigui de la mateixa manera."
"A mi m'agradaria arribar d’aquí 20 anys amb la mateixa mentalitat, de disfrutar del que estic fent. La derrota és no voler agafar les sabatilles al dia següent."
"Somio amb un món més just, més lliure. Més ple d’amor, sobretot. On no hi hagi guerres. Ho ha somiat molta gent abans. Un món on no hi hagi més racismes, ni més desigualtats, ni més feixismes ni més barbàries. Un món més just on siguem capaços de mirar-nos als ulls i de parlar-nos i d'entendre’ns amb la sinceritat que dóna la poesia."
"El benefici de tot plegat no és econòmic, però és molt gran. És molt postureig dir que no necessito els quartos. No és que vagi sobrat, és que tinc poques necessitats materials. Prefereixo no tenir cotxe i que no em faltin diners per anar a l’aplec. Mentre pugui arribar a final de mes, ho seguiré fent."
ÀLEX VILLAGRASA
"A banda d’entreteniment, el cinema ajuda a molta gent. Si poses el focus en alguna problemàtica, en alguna història que no està explicada, és un mitjà molt poderós i m’agradaria que en el futur, ni que sigui la història més fantàstica o de ciència ficció, que sempre hi hagués algun missatge."
"De petita, feia catxondeo amb la meva àvia imitant gent. És una persona que es pren la vida amb molt humor i li agrada molt riure. M’he entrenat a mirar aquestes coses, quines característiques fan gràcia i quina part de comèdia té la vida. En moments dolorosos, veure de sobte la part còmica ajuda a superar-ho."
"El secret de la victòria és disfrutar del que facis. Perquè si vas guanyant curses però no disfrutes, ja no et porta a fer entrenaments i perds les ganes. No pots aconseguir guanyar amb una actitud així."
"És molt perillós que tot estigui vetat. No em serveix que em diguin que amb la censura ens vam espavilar. No. Hem de fer que els artistes puguin crear. És l’única manera que tenim per avançar i sense aquesta llibertat no en podem defensar cap altra."
"Jo no he jugat mai a la loteria perquè mai de la vida voldria ser rica. Els diners t’espatllen. M’adono que amb molts diners tindria molts problemes amb la meva consciència perquè em tornaria egoista. La gent que conec que té diners veig que són eslaus. No són més feliços."
"El coneixement de la història ens posa de ple en el que ha estat el país, el món. I això et posa en contacte amb uns problemes i et convida a materialitzar-ho en el teu entorn. La història porta al compromís."
"Cal tenir un punt d’inconformisme i de transgressió. Però que serveixi d’alguna cosa. Fer una pintada a un cotxe per mi no aporta res. Però els bufons, que són crítics, que burxen, que actuen sense permís… això, sí."
"En aquesta vida te l’has de jugar pels altres. Si vols seguretat absoluta no te la jugaràs mai per ningú però seràs un egoista. Això avui dia potser falta: assumir un cert risc. La gent vol massa seguretats. Cal assumir un risc pel col·lectiu."
"La família és molt important per mi, però la música també. No em facis triar. Podria viure sense música però seria una tragèdia de dimensions incalculables."
"L’equivocació és una manera de créixer, perquè ningú aprèn res caminant amb les sabates d’un altre. Sempre intentem protegir, com a mares, però així no dones les eines que hauries de donar."
"Quan hi hagi viatges interplanetaris o quan hi hagi hotels a l’espai, sentirem un gènere musical nou que encara no s’ha experimentat i que serà la música espacial. Vindrà donada per l’absència de gravetat, que ajuda a portar el ritme. Serà molt ambient, molt abstracte."
"Vull transmetre als meus fills sacrifici i constància. Al final, les coses sense sacrifici no arriben enlloc. Ells fan esport i sempre els hi dic, que han d’esforçar-se i sacrificar-se si volen arribar a alguna cosa. No hi ha més. Després el reconeixement pot arribar o no, però has de valorar-ho com a persona."
"Canviar el mon és una manera d’entendre les coses. El camp és igual que el teatre i que la vida. No és un esprint, és una cursa de fons. Què podem fer? Treballar al barri és una forma, fer teatre també. Jo el que vull és anar deixant empremtes, generar espais on passin coses que passin pel cor, que facin que la gent s’impliqui i participi."
"Nosaltres som d’una generació que vam creure amb grans majúscules i després hem vist que la història s’escriu amb minúscules i lletra petita. Hem matat les majúscules. La religió, la política."
"La medicina es un arte de encontrar la mejor de las opciones. Nadie duda que es beneficioso saber cuál es el antibiótico de primera elección, pero hay otras muchas situaciones que requieren sentarse y dar tiempo a hablar. La medicina nos lleva hoy en día a un terreno en que eso no tiene mucha cabida."
"M'agradaria tenir el poder de crear una mica de silenci. O de poder impedir que la gent digués tantes tonteries, tantes mentides o crear tanta maror fent un retrat de la realitat que no existeix. I que fa que al final no ens poguem entendre de cap manera."
"Els moviments on m'implico tenen un discurs ideològic molt dur i molt contundent, però en realitat el que volem és que la gent s'estimi. La nostra lluita pel canvi de sistema, en què fins i tot podria arribar a justificar punt concrets de tensió violenta, és precisament per una societat on hi hagi més amor, més respecte, més carinyo, més igualtat."
