El Pirineu Axial constitueix el nucli de la serralada pirinenca. En ell hi trobem les màximes alçades de tot aquest sistema muntanyós, les quals superen els 2.500 m en tots els casos. Els materials que el formen són antics, originats durant l’era primària, i de tipus metamòrfic i plutònic principalment. Està constituït majoritàriament per dos tipus de roques: les pissarrenques i esquistoses d’una banda (més modelables i de més fàcil fragmentació per l’acció del gel) i les granítiques per una altra (més resistents a aquesta erosió). Els tons que hom pot apreciar en el paisatge d’aquesta unitat són clarament foscos (grisosos i negrosos bàsicament).
Orogènesi: Els Pirineus es van formar en el cenozoic, durant l'orogènia alpina. Aquest va ser un procés geològic que, a causa de la confluència de les plaques tectòniques europea i africana, va originar a la zona de col•lisió l'aixecament de les serralades del sud d'Europa i el nord d'Àfrica.